L’Audiència de Barcelona jutja Shakira per un frau fiscal de quasi 15 milions d'euros

Aquest dilluns l’Audiència de Barcelona té previst començar el judici per frau fiscal contra la cantant colombiana Shakira. La fiscalia li demana 8 anys i 2 mesos de presó per defraudar 14,5 milions d'euros entre el 2012 i el 2014 en l'IRPF i l'Impost de Patrimoni, a més de 23,7 milions de multa i 18 anys i un mes sense rebre incentius fiscals. El ministeri públic l'acusa de simular que vivia fora d'Espanya quan ja vivia a Barcelona amb el futbolista del Barça Gerard Piqué. La cantant i la fiscalia havien negociat fa mesos un possible pacte, però finalment Shakira el va descartar al·legant que era "abusiu", que es considera innocent i que ja ha pagat més de 17 milions d'euros a Hisenda per intentar regularitzar la seva situació fiscal.

Al mateix temps, també se li ha obert una altra investigació per defraudar presumptament 5,8 milions d’euros de l’IRPF i l’Impost de Patrimoni del 2018. Aquest nou cas dificultaria un possible pacte,  ja que en cas de ser condemnada novament, seria molt més complicat que pogués evitar la presó. Ara bé, no es descarta del tot un pacte d'última hora que eviti el llarg judici, tot i que la cantant hauria d'acceptar els fets i la pena, presencialment, davant del tribunal.

Es preveu que el judici s’allargui 12 sessions, fins el 14 de desembre. La cantant declararà en persona aquest mateix dilluns, probablement podrà absentar-se de la resta de sessions. En principi, hauran de declarar un centenar de testimonis, fins al 4 de desembre, i després serà el torn de diversos pèrits en matèria fiscal, les conclusions definitives, els informes finals i l’últim torn de paraula de la cantant.

Hisenda considera que, entre 2012 i 2014 Shakira va residir tots els dies de l'any a Espanya, molts més dels 183 dies anuals establerts com a mínim per tributar, i per això tenia l'obligació de tributar "per la totalitat de la seva renda mundial amb independència del lloc on s'hagués produït i fos quina fos la residència del pagador". També tenia l'obligació de tributar per tot el seu patrimoni, independentment del lloc on es trobés o on s'hagués generat.

La fiscalia indica que la cantant era conscient que havia de tributar a Espanya, però va utilitzar un entramat societari creat anys abans i que no va modificar substancialment per tal d'evadir impostos. Així, eren les societats les que figuraven com a titulars de les percepcions de les rendes i el patrimoni, en lloc de figurar-hi ella mateixa, que només figurava en últim lloc i en algunes societats radicades en paradisos fiscals, on de forma indirecta anava a parar la major part de la renda, de la qual va disposar en benefici propi. L'escrit de fiscalia enumera 14 societats amb seus a Holanda, Malta, Luxemburg, Illes Verges Britàniques, Estats Units, Panamà, Illes Caiman, Barcelona i Madrid. Quatre d'aquestes entitats cobraven els ingressos procedents de la seva carrera musical i de publicitat.

Els diners que cobraven algunes d'aquestes empreses pels drets d'autor, imatge i altres de la cantant eren transferits a altres empreses simulant serveis o crèdits. Les societats no tenien ni mitjans materials ni humans per fer cap activitat i les despeses que tenien eren els pagaments a despatxos especialitzats en l'administració d'aquest tipus d'empreses.

L'acusada, amb la col·laboració i assessorament de determinats professionals, va realitzar acords amb les autoritats fiscals de Luxemburg, els denominats 'tax rulling', per fixar condicions específiques i privilegiades de tributació. El primer acord va ser signat el 2008, el segon l'agost del 2012 i el tercer el desembre del 2013. Aquests acords van produir una tributació fiscal mínima que va arribar al 2% de la renda bruta generada, i van permetre que el 94% de les rendes fossin transferides a comptes o societats situades en paradisos fiscals. 

Tanmateix, Shakira no va incloure en els acords totes les societats que controlava directament o indirectament, ni totes les rendes percebudes, sinó només les que rebia a través de l'única societat amb seu a Luxemburg. Els últims dos acords amb aquest país els va subscriure quan ja vivia a Espanya i no els va comunicar a les autoritats estatals, diu la fiscalia.

Per tot això, Hisenda i fiscalia calculen que del 2012 al 2014 va ingressar uns 35 milions d'euros per la seva activitat professional i altres rendiments immobiliaris i bancaris. Hauria defraudat 5,6 milions d'euros d'IRPF el 2012, 3,1 milions l'any 2013 i 3,4 el 2014, o sigui uns 12,2 milions en total.

Sobre l'Impost del Patrimoni, Hisenda calcula que Shakira tenia sis immobles, alguns d'ells compartits, a les Bahames, Miami, Nova York, Uruguai, i Barranquilla (Colòmbia), valorats en 6,3 milions d'euros. La casa d'Esplugues que compartia amb Piqué al 50% estava valorada entre 3,1 i 4,7 milions d'euros. Shakira controlava la meitat de la propietat a través d'una societat panamenya. També tenia un avió privat que el 2014 es va vendre per 820.000 euros. A més, tenia uns actius financers d'entre 117 i 142 milions d'euros. Per tot això, i descomptant les despeses deduïbles, el valor total del patrimoni de la cantant va passar dels 99,4 milions el 2012 als 117,6 milions el 2014. S'aproxima que Shakira va defraudar a l'Agència Tributària de Catalunya 999.000 euros el 2012, 526.000 el 2013 i 624.000 el 2014, o sigui uns 2,1 milions d'euros en total.

L'octubre del 2015 l'Agència Tributària espanyola va iniciar una inspecció fiscal a Shakira, que se li va comunicar el juny següent. El novembre del 2018 va presentar declaracions d'IRPF i va ingressar 12,3 milions d'euros. El març del 2019 va pagar 2,3 milions d'interessos de demora. El desembre del 2018 va pagar 2,1 milions d'euros a l'Agència Tributària de Catalunya per l'impost de patrimoni, i el març següent va pagar 409.000 euros pels interessos de demora. En total va pagar uns 17,2 milions d'euros per intentar regularitzar la seva situació.

La fiscalia l'acusa de sis delictes contra la Hisenda pública amb l'agreujant de quantitat i l'ús de persones jurídiques interposades, per la defraudació de l'IRPF i l'Impost del Patrimoni del 2012, 2013 i 2014. Li demana que retorni l'import suposadament defraudat amb un recàrrec d'entre el 10 i el 90% segons l'any i l'impost. Per al judici, el ministeri públic demana fins a 37 testimonis, molts d'ells a l'estranger, i diverses pericials de tècnics d'Hisenda. L'Advocacia de l'Estat l'acusa pels tres fraus en l'IRPF de 12,5 milions en total, i la Generalitat l'acusa pel frau en l'Impost de Patrimoni.