Les persones que beuen més de tres litres de líquid al dia poden tenir un trastorn hormonal

Les persones que beuen més de tres litres de líquid al dia poden estar patint una rara deficiència hormonal. Per a molts pot ser únicament d’un hàbit inofensiu, però no diferenciar correctament ambdues coses pot ser fatal, adverteixen investigadors de la Universitat de Basilea (Suïssa) en un estudi publicat a la revista 'New England Journal of Medicine'.

En la majoria dels casos, beure quantitats excessives de líquid, el que es coneix com a síndrome poliúria-polidípsia, sorgeix per hàbit al llarg del temps o està relacionat amb una malaltia psicològica. Tanmateix, en rares ocasions pot deure’s a un dèficit de vasopressina. Aquesta hormona, alliberada per la hipòfisi, regula el contingut d’aigua i sal de l’organisme. Les persones amb dèficit de vasopressina no poden concentrar l’orina, pel que perden grans quantitats de líquid i tenen molta set.

Segons alerten els investigadors, és molt important diferenciar entre una forma "inofensiva" d’ingesta excessiva de líquids i la deficiència de vasopressina: en el primer cas, els afectats reben teràpia conductual per ajudar-los a reduir gradualment la ingesta de líquids. A les persones amb dèficit de vasopressina, en canvi, se’ls administra l’hormona vasopressina. Si un pacient és tractat erròniament amb vasopressina, pot patir una intoxicació hídrica, que pot posar en perill la seua vida.

Per això, els investigadors han estat investigant quin tipus de prova ofereix un diagnòstic fiable. En els últims anys, els dos caps de grup d’investigació, la professora Mirjam Christ-Crain i la doctora Julie Refardt, juntament amb diversos centres nacionals i internacionals, han treballat intensament en mètodes de prova per distingir entre aquests dos trastorns.

Ara han descobert que una prova que estimula l’alliberament de vasopressina mitjançant una infusió de sal altament concentrada és molt fiable. "Tanmateix, a causa de l’augment resultant de la concentració de sal, és necessari un seguiment constant, que inclou mesuraments cada mitja hora dels nivells de sal a la sang dels pacients", explica el professor Christ-Crain.

Una prova simplificada i més fàcil de tolerar utilitza una infusió d’arginina. L’arginina, un aminoàcid essencial, també estimula l’alliberament de vasopressina i ha demostrat oferir un diagnòstic fiable.

Amb un equip internacional, Christ-Crain i Refardt han realitzat ara una comparació directa entre les dos proves. L’estudi, en el qual van participar 158 persones, mostra que la infusió de sal va donar lloc a un diagnòstic correcte en més del 95 per cent dels pacients. En canvi, la prova que utilitza la infusió d’arginina només va conduir a un diagnòstic correcte en alguna cosa menys del 75 per cent dels casos.

"En vista d’aquests resultats, recomanem la prova d’infusió de sal com a patró or per diferenciar de forma fiable entre polidípsia i deficiència de vasopressina", conclou la doctora Refardt.