L’ONU adverteix que els esforços de reducció de CO2 actuals porten al planeta a augmentar gairebé 3ºC la temperatura

Els esforços actuals de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle portaran al planeta a augmentar la seua temperatura global 2,9 graus centígrads a final de segle, mentre que "cap" dels països del G-20 no està complint els seus compromisos de descarbonització, segons el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), que adverteix del qual assolir l’objectiu de l’Acord del Clima de París --de limitar l’escalfament a 1,5ºC-- només té "al millor dels escenaris" un 14 per cent de possibilitats.

Just quan només falten deu dies que comenci la XXVIII Cimera del Clima de l’ONU als Emirats Àrabs Units, el PNUMA publica l’'Informe de Bretxa d’Emissions 2023: Records trencats-Temperatures que arriben a nous màxims mentre el món falla a l'hora de retallar emissions (una altra vegada)'. En aquesta cimera, els països hauran de donar compte de la seua reducció d’emissions des de la implantació de l’Acord de París.

El treball científic exposa que l’increment de la temperatura respecte als nivells preindustrials se situarà entre 2,5 i 2,9ºC tret que els països incrementin la seua acció climàtica i vagin més enllà dels compromisos per a 2030 acordats en l’Acord del Clima de París.

El PNUMA posa xifra a aquest augment d’exigència i estima que les emissions previstes el 2030 s’hauran de retallar entre un 28 i un 42 per cent respecte a l’actual política d’escenaris per complir els objectius de limitar la temperatura global a final de segle a 2ºC i a 1,5ºC respectivament.

"Mantenir la possibilitat de complir els objectius de l’Acord de París exigeix reforçar significativament la mitigació en aquesta dècada per reduir la bretxa d’emissions", indica l’informe, que valora que això facilitarà objectius d’emissions més ambiciosos el 2035 en la nova ronda de compromisos i incrementarà les oportunitats d’assolir les promeses d’emissions netes zero, que cobriran entorn del 80 per cent de les emissions globals de CO2.

La directora del PNUMA, Inger Andersen, ha manifestat aquest dilluns en roda de premsa que "no queda una persona o una economia al planeta que no hagi estat afectada pel canvi climàtic", així que es necessita parar els indesitjats rècord de gasos amb efecte d’hivernacle, les altes temperatures i el clima extrem".

D’aquesta manera, ha insistit en la importància d’aixecar el vol del mateix vell ritme d’ambició insuficient i de falta d’acció i començar a establir d’altres rècord: "de reducció d’emissions, de transició verda i justa i de finançament climàtic."

El treball destaca que fins al principi de setembre, en aquest 2023 s’han assolit temperatures de més d’1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials 86 dies i que el setembre va ser el mes més càlid mai abans registrat, amb una temperatura mitjana mundial d’1,8ºC per sobre dels nivells preindustrials.

Així mateix, el PNUMA reflecteix que les emissions de GEI van augmentar un 1,2 per cent entre 2021 i 2022 fins les 57,4 gigatones de CO2 i que la tendència comporta a camins de més desigualtat social. A conseqüència d’aquestes "preocupants" tendències i dels esforços "insuficients" en mitigació. De fet, la implantació total de les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC, per les seues sigles en anglès) portaran a superar en 2,5ºC els nivells preindustrials, amb un 66 per cent de probabilitats.

En definitiva, el document insisteix que el planeta necessita reduir les emissions un 28 per cent d’aquí a 2030 per intentar posar-se en camí de limitar l’increment global de temperatura a 2ºC amb un 66 per cent de possibilitats i un 42 per cent per a arribar a l’objectiu d’1,5ºC a final de segle.

En termes absoluts això suposa que amb les NDC actuals, es necessita una retallada addicional d’emissions de CO2 de 14 gigatones de CO2 el 2030 per arribar a l’objectiu de 2ºC i de 22 gigatones de CO2 per abraçar l’objectiu d’1,5ºC de límit d’increment tèrmic.

Falta de credibilitat 

Però insisteix el PNUMA que les NDC de llarg termini i les promeses de zero emissions actuals podrien fer possible aconseguir el repte dels 2ºC. Tanmateix, afegeix que el problema és que aquests compromisos, en l’actualitat no es consideren "creïbles" ja que denuncia l’ONU que "cap dels països del G20" estan reduint les seues emissions en un camí consistent amb els seus objectius de descarbonització total", sinó que, al contrari, les van augmentar un 1,2% el 2022.

L’informe de bretxa d’emissions precisa que des de la COP27 DE 2022 nou països han remès noves o actualitzades NDC i que en total, a nivell mundial 149 països les han actualitzat. Així, indica que si tots aquests nous compromisos incondicionals s’implanten per complet, s’aconseguiria una retallada global d’emissions el 2030 de 5 gigatones respecte a les NDC inicials. Els compromisos actualitzats d’aquests nou països sumarien 0,1 gitatoneladas de CO2 del total.

El PNUMA incideix que els països amb més capacitat financera i més responsabilitat en les emissions, en especial entre els del g20, han d’adoptar una acció més ambiciosa i més ràpida i proporcionar el suport financer i tècnic necessari als països en desenvolupament.

Finalment, el treball|feina reflecteix que els països de rendes baixes i mitjanes contribueixen a més de dos terços de les emissions globals de GEI pel que l’ONU els insta a desenvolupar un creixement econòmic de baixes emissions. En l’actualitat, el petroli i el gas extret i amb projectes planificats podria emetre més de 3,5 vegades el pressupost de carboni disponible per limitar la temperatura global a 1,5 graus i pràcticament tot el pressupost per a l’objectiu i 2ºC.