Observen per primera vegada un virus que s’adhereix a un altre per infectar el seu hoste
Detall de flascons amb mostres de laboratori en una imatge d’arxiu.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han coordinat un estudi en el qual s’identifica una associació vírica inèdita fins ara: un virus s’adhereix al coll d’un altre per poder introduir-se en l’organisme hoste, infectar-lo i replicar el seu material genètic. En la investigació, que s’ha publicat en el Journal of the International Society for Microbial Ecology, també han participat les universitats nord-americanes de Maryland a Baltimore County (UMBC) i Washington en St. Louis (WashU), ha informat la UAB. Segons la UAB, les cèl·lules d’organismes com els bacteris o les plantes poden ser infectades per alguns virus, anomenats satèl·lits, que necessiten el material genètic d’altres virus, denominats ajudants, per replicar-se i propagar-se. Aquesta relació requereix que els virus satèl·lits i els ajudants estiguin pròxims mentre dura el procés; tanmateix fins ara no es coneixia cap cas en el qual un virus satèl·lit s’hagués unit al seu virus ajudant, ni tampoc s’havia vist aquesta adhesió en cap altre tipus de virus, ha afirmat la UAB.
La troballa s’ha realitzat en bacteriòfags (virus que infecten les cèl·lules bacterianes) del bacteri del terra Streptomyces scabiei, i els investigadors han descobert que el bacteriòfag satèl·lit s’adhereix al coll del virus ajudant, a la zona on la càpside del virus s’uneix a la cua. "Es tracta del primer cas en el qual s’identifica l’adhesió d’un virus a un altre", ha dit Ivan Erill, que coordina el treball i és bioinformàtic investigador de l’UMBC i del Departament d’Enginyeria de la Informació i de les Comunicacions de la UAB.
En les imatges de microscòpia electrònica de transmissió (MET) observades per la investigadora de l’UMBC i primera autora de l’estudi, Tagide deCarvalho, el 80 % dels bacteriòfags ajudants (40 de 50) tenien un satèl·lit unit al coll, mentre que d’altres mostraven romanents del satèl·lit al coll, "a tall de marques de mossegades", han assenyalat els investigadors.
Relació estreta entre virus
Segons l’estudi, la majoria de virus satèl·lits compten amb gens que els permeten integrar-se al material genètic de la cèl·lula hoste i romandre latent allà, a l’espera que entri un virus ajudant per començar a reproduir-se. La cèl·lula hoste copia llavors l’ADN del virus satèl·lit juntament amb el seu a l’hora de dividir-se. Segons Ivan Erill, "la nostra hipòtesi és que en no poder integrar-se en l’ADN de la cèl·lula hoste, el virus satèl·lit ha de ser el més a prop possible del seu ajudant per poder entrar a la cèl·lula i sobreviure", i "hem observat que ha desenvolupat un curt apèndix que li podria servir per a això". El pròxim pas dels investigadors serà intentar esbrinar com s’adhereix el virus satèl·lit i que comú pot ser aquest fenomen.
L’estudi s’ha desenvolupat en el marc d’un programa d’investigació per identificar nous bacteriòfags per al seu ús en teràpies antibacterianes. La competència genètica entre bacteriòfags satèl·lits i els seus ajudants, com il·lustra aquest descobriment, podria servir per explorar noves vies per desenvolupar fàrmacs antivirals, segons la UAB.
