Els forats d’ozó ja no estan causats només pels gasos CFC

Malgrat la percepció pública, el forat d’ozó antàrtic ha estat massiu i durador en els últims 4 anys, segons científics que creuen que els clorofluorocarbonis (CFC) no en són els únics culpables.

En el seu estudi, publicat a la revista 'Nature Communications', un grup liderat per la Universitat d’Otago va analitzar els canvis mensuals i diaris de l’ozó, en diferents altituds i latituds dins del forat d’ozó antàrtic, des de 2004 fins 2022.

L’autora principal, Hannah Kessenich, candidata al doctorat en el Departament de Física, afirma que van descobrir que hi ha molt menys ozó al centre del forat d’ozó que fa 19 anys.

"Això significa que el forat no només és més gran en superfície, sinó també més profund a la major part de la primavera --explica-. Vam establir connexions entre aquest descens de l’ozó i els canvis en l’aire que arriba al vòrtex polar sobre l’Antàrtida. Això revela que els recents i grans forats d’ozó poden no estar causats només pels CFC".

Encara que el Protocol de Mont-real relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó, en vigor des de 1987, regula la producció i el consum de substàncies químiques artificials de les que se sap que esgoten l’ozó, els investigadors creuen que hi ha altres factors complexos que també contribueixen al forat d’ozó.

"La majoria de les comunicacions importants sobre la capa d’ozó dels últims anys han fet al públic l’efecte que el 'problema de l’ozó' s’ha resolt --assenyala-. Encara que el Protocol de Mont-real ha millorat enormement la nostra situació amb els CFC que destrueixen l’ozó, el forat ha estat un dels més grans registrats en els últims tres anys, i en dos dels cinc anys anteriors".

Encara que l’anàlisi va finalitzar amb dades de 2022, actualment el forat d’ozó de 2023 ja ha superat la mida dels tres anys anteriors. "A finals del mes passat superava els 26 milions de km2, gairebé el doble de la superfície de l’Antàrtida," adverteix.

Kessenich creu que comprendre la variabilitat de l’ozó és important per l’important paper que exerceix en el clima de l’hemisferi sud.

"Tots coneixem els recents incendis forestals i ciclons a Austràlia i Nova Zelanda, i el forat d’ozó antàrtic forma part d’aquest panorama --comenta-. Encara que independent de l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle sobre el clima, el forat d’ozó interactua amb el delicat equilibri de l’atmosfera".

Recorda que, "ja que l’ozó sol absorbir la llum ultraviolada, un forat a la capa d’ozó no només pot provocar nivells extrems de radiació ultraviolada a la superfície de l’Antàrtida, sinó que també pot afectar dràsticament el lloc de l’atmosfera on s’emmagatzema la calor".

"Els efectes descendents inclouen canvis en els patrons de vent de l’Hemisferi Sud i en el clima de la superfície, la qual cosa pot repercutir en nosaltres a nivell local", afegeix.

Tanmateix, s’afanya a dissipar els temors sobre els rajos UV extrems. "Els neozelandesos no han de preocupar-se per aplicar-se protecció solar addicional aquest any, ja que el forat d’ozó antàrtic no sol estar obert sobre Nova Zelanda, sinó que es troba majoritàriament directament sobre l’Antàrtida i el Pol Sud", conclou.