Adverteixen que tres de les cinc malalties que apareixen cada any són d’origen zoonòtic

El 60 per cent de les malalties humanes són zoonosis, és a dir, tenen el seu origen en els animals domèstics o silvestres i, de fet, de les cinc malalties noves que apareixen cada any al món, tres tenen un origen animal, segons ha posat de manifest el catedràtic de l’àrea de Salut Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Ferrera, Santiago Vega. Així ho ha expressat en el marc del 'Seminari de periodistes Diàlegs MSD Inventing for Life: Un món, una salut’, organitzat per MSD i la Plataforma One Health a Espanya, per després detallar que el 75 per cent de les malalties humanes infeccioses emergents i resistents als antibiòtics té origen animal. Així, durant la trobada s’ha defensat la importància de l’eina 'One Health', això és, de la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental, per abordar els desafiaments de salut pública.

Un exemple d’aquesta interrelació és que els virus, que són el 44 per cent dels agents infecciosos que participen en les malalties, estan augmentant la seua capacitat de replicació a causa de l’augment de les temperatures. "A més, els vectors que transmeten les malalties, com els mosquits, passen més temps amb nosaltres", ha declarat Vega, que ha postil·lat que hi ha regions en les quals la població està els dotze mesos exposada a aquests vectors, en lloc de quatre, que era l’habitual. Així, es produeix l’ambient propici perquè es produeixi un salt d’espècie, com ja va passar amb la Covid-19.

Per la seua part, el director d’Acció Climàtica d’ECODES, Pablo Barrenechea, ha expressat la necessitat d’accelerar l’acció davant el canvi climàtic en el sistema sanitari, ajudant a disminuir la seua empremta de carboni i reduir el seu impacte sobre el clima. "El sector sanitari, si fos un país, seria el cinquè al món en emissions", ha advertit. En aquest sentit s’ha pronunciat també Vega, que ha puntualitzat que els aerosols emeten 450.000 tones de CO2 a l’any, però "no es recepten substituts o els pacients es mostren reticents a ells", ha lamentat. Raquel Sánchez, assessora del Foro Español Pacientes, ha insistit que el concepte 'One Health' continua sent "un gran desconegut" ja que la ciutadania "no és capaç d’entendre la terminologia amb què s’aborda el tema". "Un pacient és un ciutadà del carrer i cal parlar-lo en el seu idioma", ha reclamat.

Vacunació i lluita contra la RAM, estratègies integrals 'one health'

La resistència als antimacrobians (RAM) està considerada una de les amenaces més grans per a la salut a nivell global i és, per tant, una de les estratègies integrals 'One Health'. El 2019 van morir al món 1,27 milions de persones per infeccions d’aquest tipus, segons un estudi publicat en 'The Lancet' el 2022 i, si no es prenen mesures urgents, les previsions per a l’any 2050 pronostiquen un cost de 10 milions en vides humanes.

Precisament, tal com s’ha assenyalat durant la trobada, les vacunes són una de les mesures més fonamentals per evitar aquest problema, ja que redueixen l’ús d’antibiòtics. Així ho ha explicat Jaime Pérez, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, que ha definit les vacunes com "una de les potes més fonamentals" en l’enfocament 'One Health'. "Tenen tres possibles usos: eviten les infeccions i, per exemple, les vacunes de la grip aconsegueixen reduir l’ús d’antibiòtics fins en un 40 per cent; a més, hi ha vacunes que aconsegueixen frenar les resistències, com la neumocócica conjugada, que va aconseguir reduir en més d’un 80 per cent els ceps de pneumococ resistents antibiòtics als Estats Units", ha desgranat. Tanmateix, segons el seu parer, encara hi ha una "important desconnexió" entre el món de les vacunes i la resistència antimacrobianes.