Espanya podria evitar 14.000 morts anuals per contaminació de l’aire i la UE 253.000

Fins a 14.070 morts el 2021 per contaminació de l’aire es podrien haver evitat en l’estat espanyol si les normes de la Unió Europea (UE) estiguessin alineades amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons un estudi publicat avui per l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA, per les seues sigles en anglès). La xifra ascendeix a 253.000 morts evitables en tot el conjunt de la Unió Europea el 2021. 

Aquesta estimació estadística es basa en "l’evidència d’estudis sobre el vincle causal entre un factor de risc i un resultat de salut que condueix a la mort", en aquest cas la contaminació de l’aire, i es consideren "prevenibles" si es pot eliminar la seua causa, va indicar aquesta agència de la Comissió Europea.

L’estudi també presenta els resultats en termes d’anys de vida perduts, considerant-los com "una estimació de la xifra mitjana d’anys addicionals que les persones d’una població haurien viscut estadísticament si no haguessin mort abans d’assolir una determinada esperança de vida estadística". 

La població espanyola hauria perdut un total de 153.000 anys de vida per respirar un aire amb uns nivells màxims de contaminació per sobre de les directrius de l’OMS pel que fa a les partícules fines amb menys de 2,5 microns de diàmetre (PM2.5), el diòxid de nitrogen (NO2) i l’ozó (O3). Aquest càlcul suposa 340 anys per cada 100.000 habitants, el que permet la comparació amb altres països i llança que Espanya se situa en valors similars als França (327) i Àustria (400) i més ben situada que Alemanya (400), Bèlgica (409) o Itàlia (701). L’Estat membre amb més anys de vida perduts per 100.000 habitants és Bulgària (1.443), seguida d’altres països de l’est de la UE com Polònia (1.372), Hongria (1.115), Romania (1.111) i Eslovàquia (1.060), mentre que al capdavant se situen Finlàndia (31), Suècia (57), Estònia (84), Irlanda (110) i Luxemburg (140). "Si superposes els mapes de contaminació de l’aire i de PIB 'per càpita', hi ha una correlació.

Les regions més contaminades són també les més desfavorides i no hi ha proves que aquesta bretxa s’estigui tancant", va declarar la directora executiva de l’EEA, Leena Ylä-Mononen, en una xarrada prèvia a la difusió de l’estudi amb EFE i altres mitjans de comunicació. Els experts comunitaris apunten que els valors registrats són més alts al sud i l’est d’Europa que al nord, amb els països nòrdics amb els nivells més baixos encara que "també hi ha episodis a les ciutats, per exemple a Hèlsinki", diu Ylä-Mononen sobre la capital del seu país natal.

"La qualitat de l’aire és pitjor a les ciutats. Es deu principalment al transport i la calefacció, i que la majoria d’europeus viu en ciutats", resumeix la directora executiva de l’EEA, que subratlla que la pol·lució atmosfèrica no només provoca morts, sinó que "també agreuja o allarga malalties, empitjorant la qualitat de vida dels ciutadans".

El 60 % de les morts per PM2.5 a Europa ve dels sistemes de calefacció, segons els autors de l’informe, que mostra que el 97 % de la població europea està exposada a nivells de PM2,5 superiors als indicats per l’OMS, el 94 % a O3, el 90 % a N02. "Potser no vius en una zona amb altes concentracions, però estar constantment exposat té un impacte", indica l’expert espanyol de l’EEA Alberto González.

Malalties

La primera malaltia lligada a les PM2,5 és la cardiopatia isquèmica, mentre que el NO2 s’associa en particular a la diabetis mellitus, encara que la contaminació de l’aire en conjunt es relaciona amb altres malalties com a asma, càncer i malalties pulmonars cròniques o infarts, va detallar l’agència.

Negociació

Actualment, a la UE es permet un màxim de 25 µg/m³ de PM2.5, un límit de 40 µg/m³ de NO2 i 120 µg/m3 de O3 amb un màxim d’exposició de 8 hores diàries, mentre que l’OMS recomana no excedir els 5 µg/m³ per a PM2.5, els 10 µg/m³ per a NO2 i els 70 µg/m³ per a O3, respectivament.

La Comissió Europea va proposar fa un any una revisió de la Directiva de Qualitat de l’Aire per "atansar" els barems de la UE als màxims recomanats per l’OMS el 2030, expedient en plena negociació definitiva entre l’Executiu comunitari, el Consell de la UE i l’Eurocambra, on en les properes setmanes es definirà l’esforç que assumeixen els Vint-i-set. 

El Parlament Europeu, la més ambiciosa en el seu enfocament de les tres institucions, accepta els límits proposats per la Comissió per a 2030, però exigeix a canvi adoptar el 2035 els límits recomanats per l’OMS (que cap país del món no ha incorporat encara a la seua legislació).

L’Agència Europea del Medi Ambient disposa d’una aplicació per a telèfons (European Air Quality Index App) que permet comprovar la qualitat de l’aire en temps real, de manera que els ciutadans poden adequar els seus comportaments i, per exemple, esperar un parell d’hores per sortir a fer exercici si en aquell moment la concentració de partícules contaminants és massa alta.

Tendència positiva

No tot és dolent i les dades també mostren que els esforços sostinguts per actualitzar les diferents normes que afecten la qualitat de l’aire donen resultats positius. Entre 2005 i 2021, el nombre de morts atribuïbles a les partícules PM2.5 van caure un 41 %, la qual cosa col·loca la UE en el camí de complir l’objectiu d’assolir una retallada del 55 % per a 2030 i eliminar la contaminació de l’aire el 2050.