INVESTIGACIÓ
Les aigües termals podrien servir com a alerta davant de nous terratrèmols
Segons un estudi del CSIC, que representa un gran pas en la recerca de precursors sísmics que siguin delators de terratrèmols imminents
Imatge d’arxiu d’aigües termals.
Un estudi desenvolupat per investigadors del Instituto Geológico y Minero (IGME-CSIC) ha vinculat canvis hidroquímics a les aigües termals amb el registre de terratrèmols, una relació que podria utilitzar-se com a alerta per avançar-se als sismes.
L’estudi pretén identificar precursors sísmics que permetin alertar amb temps de l'arribada d’un terratrèmol, matèria en la qual s'ha avançat poc, ja que avui dia encara resulta impossible predir quan hi haurà un sisme.
En aquest marc, investigadors del Instituto Geológico y Minero de España (IGME-CSIC) han demostrat la relació entre les variacions de paràmetres químics de les aigües termals i l’ocurrència de terratrèmols, especialment amb la presència d’alts nivells d’ió sulfat en els moments previs a terratrèmols de gran magnitud.
La conca de Granada representa la zona de més perillositat sísmica de l'estat espanyol perquè es troba molt a prop del límit de les plaques tectòniques europea i africana, una zona en la qual entre 2020 i 2021 es va produir un eixam sísmic amb nombroses tremolors.
Aquestes falles que seccionen l’escorça terrestre són també les responsables de la presència de brolladors termals a l’entorn de Granada, com els històrics banys de Sierra Elvira, ja que les falles permeten l’ascens a la superfície d’aigües procedents d’aqüífers profunds, i per tant calents.
Aquesta dualitat de les falles de Granada ha impulsat el treball dels investigadors IGME, un centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que han fet sondejos termals durant la crisi sísmica de Granada 2020 i 2021.
Els investigadors Juan Antonio Luque i Rosa María Mateos van aprofitar l’oportunitat única que els oferia la seqüència de terratrèmols per buscar aquest indici precursor que obrís una nova línia d’investigació.
La seqüència sísmica, amb més de 3.110 terratrèmols, 6 d'aquests de magnitud superior a 4.1, van tenir l’epicentre molt a prop dels dos sondejos termals en els quals es van analitzar més de 45 paràmetres químics, així com la temperatura, la conductivitat i el pH de l’aigua termal.
Els resultats d’aquest estudi pioner han posat de manifest que hi ha variacions hidroquímiques rellevants segons la freqüència i la magnitud dels terratrèmols, especialment de paràmetres com la sílice, l’ió clorur, el ferro i el calci.
Destaca clarament l’ió sulfat, els pics del qual precedeixen els terratrèmols de més magnitud. "Aquest fet indica que, prèviament a l’ocurrència del terratrèmol, hi ha una ràpida entrada d’aigua de l’aqüífer profund, molt ric en sulfats, lligat a la dilatació de la falla. En un argot menys científic podria dir-se que es produeix una injecció de sulfats abans del terratrèmol de gran magnitud", ha explicat Mateos. La investigació representa un gran pas en la recerca de precursors sísmics que siguin delators de terratrèmols imminents.
