L'ansietat creix un 34% i afecta el doble a les dones espanyoles

L’últim Informe del Sistema Nacional de Salut (SNS) del 2022, recentment publicat pel Ministeri de Sanitat, assenyala que més d’un terç de la població espanyola té algun trastorn mental. L’ansietat és el trastorn més freqüent al país, afectant el doble a dones que a homes, i havent augmentat fins a un 34% en els últims dos anys. A més a més, aquesta xifra arriba al 41% pel que fa als menors de 25 anys.

Segons les dades exposades a l’informe del SNS, la salut mental ha patit un deteriorament progressiu durant els últims anys. El 2019, abans de la pandèmia, la prevalença d’aquesta mena de trastorns era de 324,8 per cada 1.000 habitants. Un parell d’anys després, va passar a ser de 369,5. Aquests resultats es basen en factors com el sexe, l’edat i la comunitat.

Per una banda, la taxa en els homes va ser de 332,2, mentre que la de les dones es va situar amb 405,3. A aquesta diferència se li suma un altre factor com l’edat, on la freqüència augmenta amb els nens. Els números més baixos es donen a aquells que tenen entre zero i quatre anys, amb un 91,4, i els més alts a persones d’entre 90 i 94 anys, amb un 578,4. Se segueix una mena de “patró per sexe definit”.

Durant la infància i l’adolescència són els homes qui es veuen més afectats, però un cop entrada la joventut i l’etapa adulta, influencia més a les dones. Pel que fa a la situació respecte a cada comunitat, s’ha analitzat que, mentre la mitjana nacional és de 357,2, la major prevalença ajustada per edat és a Canàries, la Comunitat Valenciana i A Múrcia, amb un 458,1, un 455,7 i un 426,7, respectivament. Per contra, Castella-la Manxa (93,3) i Euskadi (293,3) presenten les xifres més baixes.

A l’ansietat la segueixen els trastorns del son i depressius, que també van en augment. Els primers s’han disparat un 58,8%, de 49,6 el 2016 fins a 78,8 el 2021, mentre que els segons han fet un augment de quasi un 20%.

Aquestes dades justifiquen que Espanya sigui el país amb major consum de benzodiazepines del món. Als resultats de l’última Enquesta Europea de Salut, quasi un 11% dels espanyols van afirmar haver pres algun tranquil·litzant en les últimes dues setmanes. En aquest sentit, són les dones les que, de nou, doblen el número als homes, amb un 29,6%.

El Ministeri de Sanitat indica que el darrer any a les oficines de farmàcia es van distribuir, amb càrrec a l’SNS, gairebé 100 dosis diàries d’antidepressius per cada mil habitants i dia, suposant un 22,85 més que el 2018, on giraven entorn de les 80 dosis. En aquest sentit, es troben grans diferències entre comunitats, ja que, mentre Galícia i Astúries s’aproximaven als 145, Madrid, Navarra i La Rioja es mantenien entre els 81 i 91.

Actualment, Espanya compta amb 4.393 psiquiatres al sistema públic, el qual llança una ràtio a 9,27 per 100.000 habitants. Ara bé, si s’hi sumen els 1.036 residents en formació, tenint en compte que no tots l’acaben o finalment no l’exerceixen, la xifra puja a l’11,5. L’ideal, però, seria obtenir els valors òptims d’entre 13 i 15, cosa que no passa.

Hi ha prop de 9.000 psicòlegs clínics, però tan sols un 30% exerceix dins de la sanitat pública. En càlculs de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPM), es necessitarien incorporar entre 370 i 565 psiquiatres a l’any durant el pròxim lustre, almenys 1.850 en cinc anys. Això permetria aconseguir una ràtio òptima per a poder garantir l’atenció a la creixent demanda sobre la salut mental.

A Espanya, tot i haver-se triplicat l’ús de tranquil·litzants en menors de 30 anys, i tenint un nombre de suïcidis entre adolescents de 12 a 17 anys que ha crescut més d’un 30% en dos anys, encara no hi ha una especialitat específica dirigida a nens i joves.