SEGRE

SENSELLARISME

Un 66% de persones sense llar tenien feina i vivien en pis unifamiliar abans de quedar-se al carrer, segons Creu Roja

Creu Roja va atendre el 2021 a Espanya més de 15.000 persones en el seu projecte davant el sensellarisme

Imatge d’arxiu d’una persona sense casa.Unsplash

detail.info.publicated
EUROPA PRESS 

Creat:

Actualitzat:

Més d’un 66% de les persones sense casa ateses per Cruz Roja Española tenien una feina i vivien en un pis o habitatge unifamiliar abans de quedar-se al carrer, és a dir que un "percentatge significatiu" tenien una "situació normalitzada" quant a habitatge i ocupació abans de caure en una situació de sensellarisme.

Així es desprèn del Butlletí sobre vulnerabilitat social de Cruz Roja Española número 29, que aborda la discriminació i la vulnerabilitat social de les persones en situació d’exclusió residencial ateses per l’organització. L’estudi està basat en grups focals, entrevistes i una enquesta a 979 persones sense casa.

"Entre la vida de moltes persones que viuen al carrer i la nostra hi va haver un moment en què no existien grans diferències", ha manifestat la presidenta de Cruz Roja Española, Maria del Mar Pageo, aquest dimarts, en la presentació de l’informe.

Cruz Roja Española va atendre el 2031 a Espanya 15.689 persones en el seu Projecte d’Atenció Integral a Persones sense Casa i, segons revela l’estudi, els perfils són "cada vegada més diversos i complexos". Així, encara que de les dades es desprèn que "la gran majoria són homes" (el 82% del total) també mostren un increment del sensellarisme femení i de persones joves menors de 30 anys, que assoleixen un 18%, cada un d’ells.

En el cas de les dones, des de Creu Roja alerten que moltes de les dones que acaben al carrer han patit, violència, especialment violència de gènere (13%). Segons assenyala el butlletí, algunes d’elles van ser beneficiàries de recursos específics, incloses cases d’acollida, però van acabar en una situació de sensellarisme pel cessament de la protecció, la incomprensió familiar o la falta d’autonomia econòmica.

Quant a la situació prèvia, l’informe reflecteix que la majoria de persones sense casa (71%) es van criar en una família nuclear (mare, pare i germans), davant un 13% que ho va fer en una família monoparental i un 19% en un altre tipus de llars, aquests últims tenint en comú l’absència de la figura paterna i materna.

A més, 6 de cada 10 persones enquestades relaten problemes greus o situacions complicades abans de la seua majoria d’edat: precarietat econòmica, mort o malaltia greu de persones de referència, violència o abusos sexuals o greus conflictes entre els pares.

En l’àmbit educatiu, el 71% té estudis primaris encara que un 44% no van arribar a completar-los, mentre que un 24% compta amb estudis secundaris i un 5% té estudis universitaris.

Sobre habitatge i ocupació, el 66% vivia en un pis unifamiliar, un 15% en una habitació d’un pis compartit, un 3% en una pensió, gairebé un 2% en infrahabitatge i un 1% en cases ocupades. A més, un 66% tenia una feina, dels quals un 40% en l’economia formal i un 25% en la submergida; el 33% amb feina a temps complet i un 7% amb contracte a temps parcial.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking