Les administracions públiques poden prohibir als seus empleats l’ús de símbols religiosos, segons la justícia europea

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat aquest dimarts que una administració pública pot decidir prohibir l’ús visible de signes religiosos a tots els seus empleats a fi d’establir un entorn "completament neutre", en concloure que una norma d’aquest tipus no és discriminatòria si s’aplica de forma general i "indiferenciada" a tot el personal i es limita a l’"estrictament necessari". El cas respon a una qüestió prejudicial remesa per un tribunal de Lieja respecte al cas d’una empleada de l’ajuntament de la localitat d’Ans que treballa sense contacte amb els usuaris del servei públic però se li va prohibir portar un mocador islàmic en el seu lloc de treball.

En aquest moment, l’administració municipal va modificar el seu reglament de treball per exigir a tots els seus empleats una "estricta neutralitat" que els prohibeix qualsevol forma de proselitisme i ús de signes ostensibles que puguin revelar les seues conviccions ideològiques o religioses, inclòs a aquells treballadors que no estiguin en contacte amb el públic. L’empleada que va elevar el seu cas a la justícia considera que la seua llibertat de religió es veu vulnerada per tal prohibició i que és víctima d’una discriminació i el tribunal belga pregunta a l’europeu si aquesta norma imposada contravé el Dret de la UE.

En la seua sentència, l’Alt Tribunal europeu respon que l’"estricta neutralitat" pot considerar-se "objectivament justificada" per una finalitat legítima, si bé està justificada igualment que una altra administració pública autoritzés de manera general l’ús de signes visibles de conviccions filosòfiques o religioses fins i tot en els seus contactes amb el públic. Segons detalla el Tribunal amb seu a Luxemburg, cada Estat membre i qualsevol entitat infraestatal en l’àmbit de les seues competències té marge d’apreciació sobre el concepte de neutralitat del servei públic en funció "del context que li és propi".

Amb tot, aclareix la sentència, aquest objectiu ha de perseguir-se de forma congruent i sistemàtica, les mesures adoptades per assolir-lo han de limitar-se a l’estrictament necessari i correspon als òrgans jurisdiccionals nacionals comprovar que es respecten les esmentades exigències.