El cabal dels rius del Pirineu podria reduir-se fins a un 15 % el 2040, segons el CSIC

Els rius del Pirineu tindran cabals més baixos i la seua aportació anual podria arribar a reduir-se fins un 15 % el 2040 i en un 20 % a final de segle, un fet motivat pel canvi climàtic, segons un informe d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Aquesta és una de les principals conclusions del projecte internacional 'Piragua', un estudi que constata la reducció progressiva dels recursos hídrics del Pirineu al llarg de les últimes dècades i en el qual han participat organismes de França, Espanya i Andorra sota el programa europeu Interreg POCTEFA 2014-2020.

Segons informa el CSIC en un comunicat, aquests resultats s’han presentat en dos volums monogràfics, un que analitza l’estat present i futur d’aquests recursos hídrics i un altre que proposa mesures d’adaptació al canvi climàtic i de transformació de la gestió dels cabals.

Els investigadors argumenten que els canvis que s’han produït en les últimes dècades es deuen tant a l’augment de les temperatures com a canvis recents en els usos del terra, principalment a l’augment de la coberta vegetal a causa de l’abandó d’activitats agropecuàries a les muntanyes. Afegeixen que els models de simulació de projeccions climàtiques futures mostren que en les pròximes dècades els rius del vessant francès són els que experimentaran un descens més acusat dels cabals, encara que també es preveuen reduccions al vessant sud, sobretot en la part central i oriental de la serralada pirinenca.

Per als investigadors, una de les principals causes de la reducció dels cabals és l’increment mitjà de la temperatura anual al territori pirinenc, que ha estat de 0,8 graus centígrads durant el període 1981-2010. Un augment que ha estat més accentuat a la regió central del Pirineu (conques del Gállego, Cinca i Ésera) i en la més oriental, així com al vessant nord i, per estacions, l’increment ha estat més acusat en primavera i estiu.

Segons el líder del projecte, Santiago Beguería, investigador així mateix de l’Estació Experimental d’Aula Dei (EEAD-CSIC) i membre de la PTI Clima, "els resultats dels models mostren de forma molt consistent que en el futur el Pirineu serà més càlid i sec, amb un increment general de l’aridesa tant en l’espai com en el temps, tret d’en les zones més elevades."

En termes generals, ha afegit, "es produirà un descens gradual de l’aportació anual dels rius pirinencs, que s’accentuarà així que avanci el segle i que és més acusada a l’escenari d’emissions més pessimista".

Mesures d’adaptació

Beguería ha recordat que el Pirineu té una "importància excepcional" quant a la generació de recursos hídrics, en superar de molt l’àmbit de la mateixa serralada, ja que alimenten les necessitats d’aigua per a l’agricultura, la indústria i el proveïment d’una àmplia regió que s’estén més enllà del seu entorn.

A més, ha advertit que l’aigua té una "importància ecològica i paisatgística fonamental", la qual cosa, segons el seu parer, exigeix la necessitat d’abordar l’adaptació al canvi climàtic en l’àmbit de la gestió dels recursos hídrics del Pirineu, tant a escala local com de conca i de serralada.

Entre les mesures transversals proposades d’adaptació a aquests canvis destaquen les solucions basades en la mateixa naturalesa, orientades a mantenir i reforçar els serveis ecosistèmics (aquells que proporcionen un ecosistema a la societat), ja que, segons la seua opinió, "representen una alternativa sostenible, i en ocasions menys costosa, que les inversions tecnològiques o la construcció i manteniment d’infraestructures".

A més, com a mesura d’adaptació fonamental, es planteja promoure la participació ciutadana per donar cabuda en la gestió dels recursos a l’habitants locals, en ser ells "els principals afectats i els que millor coneixen les característiques del territori i les seues necessitats".

"Desenvolupar un diàleg entre ciència i societat és indispensable per impulsar una acció eficaç i compartida per a l’adaptació al canvi climàtic al Pirineu", ha postil·lat l’investigador.