Balls contra la solitud no desitjada

Sona Tengo el corazón contento a les deu del matí a l’Espai Moreres del barri de la Mariola. Una festa en la qual la música i el ball són els protagonistes contra la solitud no desitjada. És l’eix principal del projecte Jarana impulsat per l’àrea d’Intervenció Comunitària de la Paeria que actualment compta amb una vintena de participants. Encara que no està pensat només per a persones grans, la majoria d’usuaris (un 70% dones i un 30% homes) tenen més de 55 anys. Per a molts, és la porta a perdre la vergonya per crear vincles amb altres persones i participar en altres activitats lúdiques. El programa va començar el 2022, amb una edició a la primavera i una altra a la tardor. Cadascuna compta amb sis o set sessions d’una hora a la setmana amb accions dinamitzades per Maricel Cano, professora de l’Aula Municipal de Teatre.

“Es pretén oferir un espai de relació i de trobada, per treballar els sentiments de solitud no desitjada, aïllament, malestar emocional. Volem que connectin amb altres persones i sigui una festa amb joc i ball”, van explicar Joan Canut, cap de servei de Gestió Social de la Paeria; Raquel Puértolas, educadora social, i Vanessa Vilas, treballadora social, ambdós de l’equip d’Intervenció Social-Comunitària de l’ajuntament de Lleida.“Amb la pandèmia i el confinament, moltes persones van deixar de fer activitats. L’objectiu és recuperar-les en espais de convivència i de relació com a generadors de benestar”, van dir. Per a això compten amb la col·laboració d’entitats com Creu Roja, amb Anna Gibert de Sempre Acompanyats, i de CAP o llars de jubilats. Queden tres sessions, fins al 19 de desembre, i encara hi ha places disponibles. Els interessats a assistir-hi poden contactar a través de comunitaria@paeria.cat o trucant al telèfon 610428485.

«M’ajuda a moure el cos i a distreure la ment»

És la segona vegada que participa en aquest projecte i està “encantadíssima”. La Pilar va patir un ictus i va haver de deixar de treballar. “Per a mi va ser un xoc, per la qual cosa he buscat activitats amb les quals poder distreure la ment, moure el cos i no pensar en la malaltia”, explica. Va començar fent mindfulness i aquí li van parlar de Jarana. “Em trobo molt millor, d’aquí surto superbé i amb ganes que arribi dimarts. He conegut molta gent, ens saludem quan ens trobem pel carrer. A mi em beneficia moltíssim perquè és una manera que les persones amb mobilitat reduïda puguin fer esport i crec que és una activitat que hauria d’arribar a molta més gent”, va destacar.Un sentiment que van compartir ahir la resta de participants en la sessió. “Passes una estona agradable, es perd la vergonya i no penses en res més que a disfrutar”, van assenyalar algunes. Una activitat que per a d’altres és l’excusa per sortir de casa i connectar amb altres persones. “Fomentem la convivència, l’amistat i la integració. És una manera formidable de començar el dia”, van coincidir.