SEGRE

Nova hipòtesi sobre la formació dels components bàsics de la vida

Roca marciana perforada pel rover Perseverance.Nansa

Publicat per
EP

Creat:

Actualitzat:

Encara que la vida a la Terra és relativament nova, geològicament parlant, els ingredients que es van combinar per formar-la podrien ser molt més antics del que es pensava. Segons una nova investigació l’aminoàcid més simple, l’àcid carbàmic, podria haver-se format juntament amb estrelles o planetes dins de gels interestel·lars. Les troballes, publicats a la revisa 'ACS Central Science', podrien utilitzar-se per entrenar a instruments de l’espai profund com el telescopi espacial James Webb en la recerca de molècules prebiòtiques en regions distants de l’univers en les quals es formen estrelles.

Durant molt temps s’ha estudiat la hipòtesi que un dels components bàsics de la vida, els aminoàcids, podria haver-se format durant les reaccions de la "sopa primordial" de la Terra prebiòtica primitiva. Tanmateix, una altra teoria suggereix que els aminoàcids podrien haver estat transportats a la superfície de la Terra per meteorits. Aquestes roques espacials podrien haver recollit les molècules de la pols o dels gels interestel·lars (aigua i altres gasos congelats per les baixes temperatures de l’espai exterior). Però com els meteorits procedeixen de llocs molt llunyans de l’univers, els científics es pregunten on i quan es van formar aquestes molècules.

Per ajudar a respondre a aquestes preguntes, Ralf Kaiser, University of Hawaii (Estats Units), i Agnes Chang, de la National Dong Hwa University (Taiwan) volien investigar les reaccions químiques que podrien haver tingut lloc en els gels interestel·lars que una vegada hi va haver a prop d’estrelles i planetes acabats de formar. L’equip va crear models de gels interestel·lars que contenien amoníac i diòxid de carboni, que es van dipositar sobre un substrat de plata i es van escalfar lentament.

Mitjançant espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier, van descobrir que l’àcid carbàmic i el carbamat d’amoni començaven a formar-se a 62 kelvin (-211 graus celsius) i 39 (-243 graus celsius), respectivament. Aquestes baixes temperatures demostren que aquestes molècules, que poden convertir-se en aminoàcids més complexos, podrien haver-se format durant les etapes més primerenques i fredes de la formació estel·lar. A més, els investigadors van descobrir que a temperatures més càlides, similars a les produïdes per una estrella acabada de formar, dos molècules d’àcid carbàmic podien unir-se, formant un gas estable.

L’equip va plantejar la hipòtesi que aquestes molècules podrien haver-se incorporat a les matèries primeres dels sistemes solars, inclòs el nostre, i haver arribat a la Terra primitiva a través d'estels o meteorits una vegada format el planeta. Esperen que aquest treball serveixi de base per a futurs estudis que utilitzin telescopis potents per buscar indicis de molècules prebiòtiques en els confins de l’espai.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking