Així publiciten les seues "ofertes" en xarxes socials les màfies de l’okupació de pisos
"Pis 3 habitacions al costat del metro d’Usera amb l’aigua i la llum"; "Casa baixa tipus lof el que veus en el vídeo sense alarma a Leganés"; "Pisos del banc per avui mateix, amb DNI o sense DNI." Són "ofertes" que es publiciten en xarxes socials per "okupar" il·legalment habitatges propietat de bancs, fons d’inversió o empreses. Es tracta, en suma, d’habitatges buits dels que, en general, són propietaris aquestes entitats i, per tant, la seua okupació suposaria un delicte d’usurpació, amb un càstig menor que el de violació de domicili, en el que incorrerien si estiguessin habitades ja fora com primera o com a segona residència.
Són centenars els habitatges que s’estan "okupant" amb l’oferta a les xarxes. I per un preu que oscil·la entre els 1.200 i 1.600 euros –l'import més car és amb DNI-, una quantitat que l’"inquilí" arrisca perquè segurament podrà viure en aquesta casa un bon nombre de mesos –fins i tot anys– i amb l’aigua i la llum gratis, és a dir, a compte del seu legal propietari. Així ho denuncia a EFE l’advocat Luis García Botella, de GBA Label Abogados, un despatx que ja ha portat fins la Policia un bon nombre de denúncies després de constatar que gairebé una quarantena de comptes de TikTok –una de les xarxes en les quals s’ofereixen– han publicitat una important quantitat d’habitatges dels seus clients. "Com a conseqüència de la necessitat social d’habitatge, s’ha professionalitzat sense rubor aquesta delinqüència", reflexiona aquest advocat per argumentar aquest augment de l’oferta que, com ha comprovat EFE, es troba amb molta facilitat en les xarxes socials, sense necessitat de "bussejar" molt.
Anuncis omplerts de faltes d’ortografia –com l’esmentat 'lof' o 'abitación', per exemple– que en molts casos inclouen un vídeo muntat amb captures de les fotos d’habitatges que apareixen en portals immobiliaris legals, sobretot de districtes de Madrid i de localitats de la comunitat madrilenya. Però aquesta activitat il·lícita també transcendeix les fronteres de la regió madrilenya. De fet, en un dels comptes s’avisa: "estarem per València". Per oferta i a demanda García Botella relata com és el 'modus operandi' d’aquests grups o individus que realitzen l’oferta.
Una vegada muntat el vídeo amb imatges captades dels portals immobiliaris (alguns anuncis tenen aquestes fotos), el pugen a la xarxa social corresponent amb un text que en uns casos conté la zona, en d’altres el preu, en molts el "detall" que compta amb aigua i llum i en altres fins es diu de qui és: d’un banc, de l’IVIMA... Quan l’interessat el veu, ja en privat es posa en contacte amb la persona que l’ofereix, qui prèviament ha contactat amb un manyà per canviar el pany de la porta i no haver de forçar-la per entrar. Si el futur "inquilí" l’okupa amb DNI, el preu és més car. I és que, com recalca l’advocat, si el legítim propietari denuncia l’okupació i la Policia es persona a l’habitatge, només podrà prendre la filiació dels okupants per incorporar-lo a un procediment judicial que, en general, és llarg, de tal manera que podran continuar vivint a la casa durant mesos. De vegades, si és amb DNI, els oferents garanteixen la "reposició" en el cas que el negoci surti malament i no s’hagi pogut culminar.
Només si la Policia sorprèn "in fraganti" els okupes i estan indocumentats, podria desallotjar-los. Perquè el procediment és més lent que quan es tracta de violacions de domicili dels habitatges de particulars, en qui tant la Fiscalia com el Ministeri de l’Interior han dictat instruccions per actuar amb la celeritat més gran. García Botella recorda també les dificultats que té el propietari per no pagar l’aigua i la llum, ja que si talla aquests subministraments "és denunciat per coaccions". I si a més entre els "inquilins" hi ha persones vulnerables o nens, el procés judicial de desallotjament es dilata enormement, precisa l’advocat. Segons les dades de què disposa, els intents d’okupació d’aquest tipus d’habitatges de bancs, empreses o fons d’inversió gairebé s’han triplicat com a conseqüència d’aquesta "professionalització" d’aquesta activitat il·lícita.