Els dinosaures podrien haver influït en com envelleixen els humans
Reproducció d’un T. Rex en un museu.
L’envelliment humà podria haver estat influït per milions d’anys de dominació dels dinosaures, segons una nova teoria d’un destacat expert en envelliment.
La hipòtesi del "coll de botella de la longevitat" ha estat proposada pel professor Joao Pedro de Magalhaes de la Universitat de Birmingham en un nou estudi publicat en BioEssays. La hipòtesi relaciona el paper que van exercir els dinosaures durant més de 100 milions d’anys amb el procés d’envelliment dels mamífers.
Si bé alguns rèptils i amfibis no mostren signes significatius d’envelliment, tots els mamífers, inclosos els humans, mostren un marcat procés d’envelliment.
La hipòtesi del professor de Magalhaes suggereix que durant l’Era Mesozoica, els mamífers van enfrontar una pressió persistent per a una reproducció ràpida durant el regnat dels dinosaures, que durant més de 100 milions d’anys va conduir a la pèrdua o inactivació de gens associats amb una llarga vida, com els processos associats amb la regeneració de teixits i reparació de l’ADN.
Joao Pedro de Magalhaes, professor de Biogerontologia Molecular en l’Institut d’Inflamació i Envelliment de la Universitat de Birmingham, explica: "La 'hipòtesi del coll de botella de la longevitat’ pot llançar llum sobre les forces evolutives que han modelat l’envelliment dels mamífers durant milions d’anys. Mentre que els humans "es troben entre els animals més longeus, hi ha molts rèptils i altres animals que tenen un procés d’envelliment molt més lent i mostren signes mínims de senescència al llarg de les seues vides".
"Alguns dels primers mamífers es van veure obligats a viure cap al final de la cadena alimentària i probablement van passar 100 milions d’anys durant l’era dels dinosaures evolucionant per sobreviure a través d’una reproducció ràpida. Proposo que aquell llarg període de pressió evolutiva té un impacte en la forma en què els humans envellim."
"Veiem exemples en el món animal de reparació i regeneració veritablement notables. Aquesta informació genètica hauria estat innecessària per als primers mamífers que van tenir la sort de no acabar com a aliment del T. Rex. Si bé ara hi ha una gran quantitat de mamífers, inclosos els humans, balenes i elefants, que creixen i viuen molt temps, nosaltres i aquests mamífers vivim amb les limitacions genètiques de l’era Mesozoica, i envellim sorprenentment més ràpid que molts rèptils".
"Encara que de moment només és una hipòtesi, hi ha molts angles intrigants per abordar-ho, inclosa la perspectiva que el càncer és més freqüent en els mamífers que en altres espècies a causa de la nostra història evolutiva."
