L’any 2023 bat tots els rècords de temperatura, concentració de CO2 i desglaç

L’any 2023 no només va camí de ser el més càlid del que es té registre, sinó que també batrà rècords en concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle i en retrocés del gel a l’Antàrtida, ha advertit la Organización Meteorológica Mundial (OMM) durant la cimera del clima COP28 a Dubai.

L’agència meteorològica de l’ONU ha publicat un informe provisional (a falta de les dades de novembre i desembre) sobre l’estat del clima que reitera tots els indicis negatius que s’han advertit al llarg d’un any "amb fenòmens extrems que han deixat un rastre de devastació i desesperació".

Temperatures

L’OMM dona per "virtualment segur"que 2023 serà l’any més càlid dels últims 174 en els quals hi ha observacions. Fins a l’octubre, la temperatura mitjana se situava 1,4 graus per sobre del període preindustrial (1850-1900), a prop ja dels 1,5 graus que es van establir com a límit en l’Acord de París.

Aquests 1,4 graus estan molt per sobre dels excessos de temperatura registrats en els dos anys més calorosos fins el moment, 2016 (quan es va passar d’1,29 graus) i 2020 (1,27 graus). "La diferència és tan important que, amb tota probabilitat, els valors que es registraran en els dos últims mesos de l’any no repercutiran en la classificació", conclou l’OMM després d’acarar cinc bases de dades meteorològics mundials.

L’informe fins i tot s’aventura a predir que el 2024 serà encara més càlid que el 2023, ja que aquest any va començar a influir en el clima global el fenomen d’El Niño, associat normalment a augments de temperatures, i aquests solen ser encara més grans al segon any del seu començament.

Emissions

L’agència de l’ONU també indica en aquest informe provisional que els indicis apunten que el 2023 també superarà els rècords històrics de concentració de gasos amb efecte d’hivernacle mesurats el 2022, que ja era un 150% superior a l’era preindustrial en el cas del diòxid de carboni (CO2).

La concentració de metà (CH4) mesurada el 2022 era un 266% superior a la del període 1850-1900, i la d’òxid nitrós (N2O) un 124%, uns nivells que ja s’han superat aquest any en mesuraments en estacions meteorològiques estratègiques com les de Mauna Loa (Hawaii) o Tasmània (Austràlia), adverteix l’OMM.

Desglaç

Altres plusmarques preocupants, aquestes sí confirmades, s’han mesurat als pols: l’Antàrtida va arribar un mínim històric en l’extensió del gel marí amb tot just 1,79 milions de quilòmetres quadrats el febrer, la xifra més baixa des que es van començar a fer mesuraments satel·litaris el 1979.

Dades igualment inquietants es van registrar a l’Àrtic, on el valor mínim d’extensió l’any (4,23 milions de quilòmetres quadrats al setembre) va ser el sisè més baix mai registrat, o als Alps europeus, on les dades a Suïssa són preocupants: en només dos anys les glaceres han perdut el 10% del seu volum.

L’informe elaborat amb vista a pressionar al món perquè augmenti els esforços de reducció d’emissions a Dubai també alerta sobre una pujada del nivell del mar sense precedents, relacionada precisament amb la fosa de glaceres i masses de gel. Entre 2013 i 2022 la pujada mitjana dels oceans ha estat de 4,72 mil·límetres per any, més del doble registrada en els deu anys anteriors, de 2,14 mil·límetres per any.

L’any 2023 també ha batut rècords de temperatura de la superfície del mar, superant àmpliament les plusmarques anteriors, amb "valors excepcionalment alts a l’Atlàntic Nord oriental, el golf de Mèxic i el Carib," agrega l’informe.

Fenòmens extrems

L’OMM recorda que aquests valors de rècord en diferents indicadors han estat acompanyats el 2023 de fenòmens climàtics igualment extrems que han causat grans pèrdues econòmiques i humanes, cas de les inundacions que el cicló Daniel va causar en països com Grècia, Bulgària, Turquia o Líbia. En aquest últim país les avingudes van causar la ruptura de dos embassaments i van arrasar la ciutat costanera de Derna, causant uns 4.300 morts i 8.500 desapareguts, una de les pitjors catàstrofes relacionades amb el canvi climàtic de l’any.

Al febrer i al març el cicló tropical Freddy, un dels de més llarga durada i recorregut mai abans registrats (es va originar a les costes occidentals australianes i va arrasar les del sud de l’Àfrica Oriental, a l’altre costat de l’Índic), va causar centenars de morts en països com Malawi, Moçambic, Zimbàbue o Madagascar.

Europa i Magrib van viure grans onades de calor al juliol, ara per ara el mes més calorós del qual es té registre històric, en el qual els termòmetres van arribar a marcar 48,2 graus a Itàlia, 49 a Tunísia, 50,4 al Marroc o 49,2 a Algèria.

Els incendis al Canadà, les sequeres a la Banya de l’Àfrica i a Llatinoamèrica i molts altres fenòmens extrems van completar el desolador panorama en un any en què les repercussions socioeconòmiques s'han deixat notar en la inseguretat alimentària, l’augment dels "refugiats climàtics" o els creixents conflictes pels minvants recursos.