ENTREVISTA GOVERN
«Hem d'atacar les arrels de les violències masclistes»
Va visitar divendres el Palau d’Anglesola per a l’acte de desplegament del projecte “Lleida, terra de dones transformadores”. Per què és important aquesta iniciativa?
Un element central de la societat patriarcal és invisibilitzar les dones i educar-nos en la modèstia, dins de la qual allò que fem no importa. I aquest projecte dona visibilitat a les dones en tots els àmbits, i sobretot en l’entorn rural, on hi ha doble discriminació, des de la primera dona a ocupar un càrrec fins a impulsores d’iniciatives pioneres que responen a les necessitats de les dones. Aquest projecte crea un espai d’empoderament i necessitem referents per poder trencar els estereotips de gènere que encara són presents.
Estereotips que també s’estan trencant amb l’equitat menstrual o la pressió estètica.
Tenim pobresa menstrual i encara hi ha molta desinformació. Amb el programa d’equitat menstrual el que fem és que les dones puguin anar a una farmàcia i optar a productes adequats i sostenibles. I per a això comptarem amb l’assessorament dels farmacèutics. En el cas de Lleida rebran formació un total de 500 professionals i es beneficiaran 115.300 dones. I amb la pressió estètica, tenim un pla integral que aborda diversos àmbits. Perquè la pressió que sentim és constant, sobretot a les xarxes socials, que ens fan estar en guerra contínua amb el nostre cos des d’edats molt primerenques.
Aquest any ja s’han registrat catorze feminicidis a Catalunya. Dos dones han estat assassinades per les seues parelles a les comarques lleidatanes. Com acabem amb la violència masclista?
És una xifra escandalosa que ens ha d’alamar com a societat. Les violències masclistes no són una xacra, com si fos un problema o un virus que ens ataca des de fora. Formen part del sistema i, més enllà de reforçar l’atenció, la prioritat és atacar les arrels que les provoquen, en tots els àmbits i espais, perquè parin una vegada per sempre. I aquesta lluita és una prioritat màxima.
S’està millorant l’atenció?
Un dels objectius del departament és que totes les dones en aquesta situació tinguin garantit el dret a la reparació i, per a això, els serveis han de ser a prop d’elles. Per aquest motiu, els ampliem amb l’entrada en funcionament del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) a Tàrrega, que estarà llest a partir de l’any que ve.
Han augmentat les atencions als SIE l’últim any..
A les comarques del pla es va atendre més de 900 dones i els seus fills, i en el conjunt de Catalunya veiem un increment d’un 5%. Això vol dir que s’estan trencant silencis. I gràcies a la mobilització hi haurà més atencions. Serà una bona notícia perquè significarà que no n’estem deixant cap de sola.
Quins altres passos s’estan fent?
La nostra aposta passa per la prevenció. Vam presentar el primer pla nacional sobre això perquè necessitem una resposta comunitària. Hi ha violències masclistes en tots els àmbits i en tots els espais, per la qual cosa han d’estar totes les alarmes activades.
És la gran xarxa lila de país?
És la posada en marxa de punts liles per tot Catalunya, als mercats, als centres comercials, en espais culturals, veïnals o esportius.. Esperem que en un període relativament curt de temps tinguem una societat més preparada per poder detectar la violència, saber com parar-la i com poder acompanyar les dones.
I un “botó d’alerta” als transports?
Sí, que et permeti trucar al telèfon 900 900 120 si et trobes en una situació de violència, estendre les marxes exploratòries per detectar llocs insegurs, i les parades a demanda dels autobusos. És una aposta ferma en inversió amb 43 milions d’euros i més de 200 accions diferents. D’altra banda, també volem acompanyar els ens locals per fer polítiques de prevenció i a la vegueria de Lleida es finançaran vint-i-cinc projectes.
En les violències sexuals, la infradenúncia és molt elevada.
Algunes enquestes assenyalen que només es denuncien el 10 per cent. En els propers anys veurem un increment de denúncies perquè cada vegada escoltem més les dones i moltes més faran el pas gràcies als diferents moviments feministes en àmbits com ara l’esport, les universitats o el periodisme. Necessitem la implicació de tota la societat, però sobretot la dels homes, per acabar amb la violència.
Una altra de les prioritats és el dret al temps i a la conciliació. Quin balanç fa dels cangurs públics?
El “Temps per cures” és fonamental per poder garantir aquests drets. És una política que ha vingut per quedar-se, amb més de quaranta serveis actius a Lleida i una inversió d’1,2 milions d’euros.