SALUT DRETS
Una veïna d'Andorra explica la seua experiència a l'haver d'anar a Barcelona per poder avortar
“Necessitava ser a prop de casa” | El nadó tenia múltiples afectacions i els metges van determinar que l'embaràs era “inviable”
Elisabet Sans explica la seua experiència quan fa 6 anys va haver d’anar fins a Barcelona per poder interrompre l’embaràs. - C. SANS
Un nadó amb una afectació cerebral, pulmonar, de columna i de cor important i una alteració cromosòmica. Els metges van determinar que era inviable portar a terme l’embaràs i, tanmateix, a Elisabet Sans, veïna d’Andorra, li va resultar impossible, fa ara sis anys, que li practiquessin l’avortament al país, a prop de casa seua.
“Quan els metges em van informar que l’única opció que tenia era la d’interrompre l’embaràs, vaig anar a la CASS (Seguretat Social andorrana) amb l’informe mèdic i quan em van dir que no tenia cap opció de realitzar-lo al país no m’ho podia creure”, explica la dona. “Visc a set minuts de l’hospital i el que necessitava era passar com més aviat millor pel procés i tornar a casa, perquè jo no volia estar amb ningú”, afegeix.
“El trajecte de casa meua fins a Barcelona, que són una mica més de dos hores, se’m va fer etern, és difícil d’imaginar, jo ja sabia a què anava i una vegada allà l’espera a l’hospital, la pràctica de l’avortament i tornar a casa teua, trobant-te fatal, tant físicament com emocionalment, això no és humà”, recorda.
La dona estava embarassada de 16 setmanes. “Cal despenalitzar l’avortament, primer de tot perquè és un dret humà, un dret fonamental de les dones, i que encara avui estigui prohibit no té cap lògica, al meu parer”, opina. “Hi ha vegades que no es tracta d’una elecció voluntària sinó que es tracta estrictament d’una qüestió mèdica, com va ser el meu cas, i tot i així, no em van donar cap opció de fer-ho a prop de casa meua”, lamenta.
La prohibició obliga moltes dones a viatjar a Catalunya per poder avortar de forma segura
La penalització al Principat obliga a viatjar a moltes dones andorranes per interrompre l’embaràs de manera segura. “Haver de sortir d’Andorra ja implica uns costos econòmics que també cal veure si les dones ho poden assumir”, assegura. Implica consulta, pràctica de l’avortament, viatge d’anada i tornada i molta burocràcia “que en aquells moments és l’últim que tens ganes de fer”, insisteix aquesta veïna d’Andorra.
En aquest sentit, conclou que durant tot aquest procés “el que necessites és acompanyament emocional i no haver de pagar factures i dur a terme tota la burocràcia requerida perquè al teu país està penat fer el que els metges t’han dit que era l’única opció que tenies”.
