Gairebé 8 milions de persones no van poder mantenir una temperatura adequada a casa seua el 2022

Gairebé vuit milions de persones en l’estat espanyol no van poder mantenir el seu habitatge amb una temperatura adequada durant l’hivern, xifra que equival al 17,1% de les cases espanyoles, segons es desprèn de l’informe 'Indicadores de Pobreza Energética en España 2022' realitzat per la Cátedra de Energía y Pobreza de la Universidad Pontificia Comillas.

L’estudi, presentat aquest dilluns pel director de la Cátedra de Energía y Pobreza de la Universidad Pontificia Comillas, Efraím Centeno i pel coordinador de la càtedra i autor de l’estudi, José Carlos Romero, s’ha centrat a respondre a la qüestió de com va afectar la crisi dels preus de l’energia a la pobresa energètica a l'estat espanyol.

D’aquesta manera, la xifra de persones amb temperatura inadequada al seu domicili puja respecte a les dades de l’informe anterior, corresponent a 2021, que revelava que 6,7 milions d’espanyols (el 14,3% de les cases) no van poder mantenir una temperatura adequada al seus domicilis. Igualment, l’estudi assenyala que s’"excarceba la tendència" a reduir la despesa en calefacció, "molt probablement com a resposta als elevats preus".

D’altra banda, l’estudi assenyala que 4,4 milions d’espanyols es van retardar en els pagaments de les factures el 2022, la qual cosa equival al 9,2%, una xifra que, segons Romero, "ha millorat poc, però es percep certa estabilització" en comparació amb el 9,5% de 2021. Igualment, l’investigador ha insistit a monitorar l’evolució d’aquest paràmetre a causa de la mesura implementada pel govern espanyol el 2022 per eliminar els talls de subministraments en cas d’impagament de les factures davant de la crisi energètica.

Aquests indicadors s’han obtingut a partir de les enquestes de l’INE, EPF (Enquesta de pressupostos familiars) i ECV (Enquesta de condicions de vida), i es poden agrupar per indicadors de despesa desproporcionada (cases que dediquen un percentatge molt elevat de la seua renda a cobrir les necessitats energètiques a l’habitatge), indicadors de despesa insuficient o de pobresa energètica oculta (cases les despeses de les quals en energia són significativament baixos) i indicadors subjectius (cases amb retard en pagaments de factures i un indicador de famílies que declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’hivern).

Dins de la dimensió de despesa desproporcionada, a l’informe es calculen dos indicadors: un identifica com a domicilis en situació de pobresa energètica aquells el percentatge de despesa del qual en energia sobre els seus ingressos nets és més gran que el doble respecte a una 'casa mitjana' i un altre que utilitza un llindar absolut basat en el salari mínim interprofessional.

Així, mentre que el primer empitjora, el que està basat en l’ingrés mínim estàndard millora. L’estudi detalla que l’empitjorament del primer es deu "a l’increment abrupte en les despeses energètiques, un augment que no arriba a compensar-se amb el creixement en els ingressos que també es va donar." En contrast, el segon indicador millora lleugerament pel comportament dels dos dècils de renda més baixa, amb una disminució en la incidència de la pobresa energètica a causa de l’augment significatiu dels ingressos.

D’altra banda, entre els cinc indicadors objectius es troben la pobresa energètica oculta i severa, que identifica a aquelles cases que gasten menys del que realment necessiten per cobrir les seues necessitats energètiques. En aquest punt, Romero ha explicat que una casa està en situació de pobresa energètica oculta si en gasta més de la meitat de la despesa necessària, mentre que aquells habitatges amb pobresa energètica oculta severa en gasten menys de la quarta part de la seua despesa energètica requerida.

En concret, l’indicador de pobresa energètica oculta el 2022 s’ha situat en el 30,9%, davant el 31,2% de 2021, encara que segons el parer de Romero aquestes xifres són "inadmissibles" en ser en nivells molt alts. D’altra banda, la pobresa energètica oculta severa ha crescut fins el 10,6% el 2022 (aquelles cases que van consumir menys de la quarta part de l’energia que deurien per cobrir totes les seues necessitats energètiques, més de dos milions de domicilis) davant els 10,3% de 2021.

"El fet que s’hagin mantingut és significatiu pel 2022, que va ser escenari de crisi de preus agreujats. Podem dir que els escuts que vam posar en marxa van funcionar en cert punt", ha apuntat Romer al valorar les mesures socials implementades pel Govern en aquesta matèria, com la reducció d’IVA, l’excepció ibèrica o les campanyes de conscienciació pública.

Per comunitats autònomes, el sud peninsular presenta les incidències més elevades en pobresa energètica severa, amb la regió de Múrcia al capdavant amb un 19%, mentre que el nord del país, juntament amb Madrid, presenten incidències menors al 8%.

D’altra banda, l’estudi especifica que un 11,8% de les cases a Espanya són pobres energèticament, a causa que dediquen menys energia de la meitat de la que la fa un habitatge mitjà a Espanya. Segons Centeno, "és interessant" comparar aquesta dada amb la sèrie dels tres últims anys, ja que el 2020 va ser d’un 11,2% i el 2021 de 10,1%.

"Estem en una situació preocupant i en aquest indicador els nivells de pobresa energètica són alts, i la seua tendència no és de reduir", ha apuntat el director de la càtedra, mentre ha insistit a "no abaixar la guàrdia".

Cases amb més despeses que ingressos en energia

Així mateix, la despesa desproporcionada identifica els domicilis en pobresa energètica partint que la seua despesa energètica és més gran que els ingressos. D’aquesta manera, 3,2 milions cases, el 16,83% del total estaven dins d’aquesta categoria, davant el 15,2% de 2021.

Sobre això, Centeno ha especificat que això suposa que gairebé un 17% de cases gasten més del 10% dels seus ingressos en energia. "De cada 10 euros que entren en aquestes cases, un euro va per a energia", ha explicat. Per la seua part, Romero ha aclarit que encara que aquesta dada és la més més gran de la sèrie històrica, "és esperable per la situació de l’any passat".

Finalment, a l’informe també aborda la despesa desproporcionada partint de l’ingrés mínim, que decreix fins el 13,14% el 2022 en contraposició amb el 14,62%, a causa de la pujada dels ingressos en aquelles cases que tenien menys. "Hem detectat certa democratització de la despesa proporcional, s’ha ampliat la incidència d’aquest indicador i aquells que estaven més per sota han millorat la seua incidència", ha celebrat Romero.

Per comunitats autònomes, Extremadura lidera la llista amb un 23,4%, seguit d’Andalusia, Castella-la Manxa i les Illes Canàries com les que tenen més incidència. D’altra banda, la Comunitat de Madrid, País Basc i Illes Balears se situen en menys d’un 9% en domicilis que veuen limitats altres subministraments bàsics per les despeses energètiques. "A Espanya el panorama de la pobresa energètica és molt desigual", ha postil·lat Centeno.

Per tot això, tant el director de la càtedra com el seu coordinador han coincidit en la necessitat de la implementació de mesures tant a curt com a llarg termini per mitigar el problema de la crisi dels preus així com polítiques que millorin la situació.