Set de cada deu nens ja tenen mòbil

La societat està immersa en un debat sobre la prohibició i regulació de l’ús del mòbil per part dels menors i les xifres expliquen per què. L’última estadística de l’INE apunta que set de cada deu nens i nenes d’entre 10 i 15 anys ja compten amb un smartphone. En el cas d’Espanya, el percentatge és del 70,6% i a Catalunya, del 68,8%. Segons l’Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars, aquesta xifra ha augmentat els quatre últims anys, sobretot a causa de la pandèmia, cosa que va portar a un major ús de les noves tecnologies.

Respecte al 2019, el percentatge de nens i nenes d’entre 10 i 15 anys que tenen mòbil ha pujat 2,1 punts a Catalunya i fins a 4,6 punts en el conjunt d’Espanya. Tanmateix, una altra xifra a tenir en compte que apunta l’estadística de l’INE és que un 23,3% dels nens de 10 anys ja tenen mòbil, percentatge que s’eleva al 45,7% als 11 anys i al 72,1%, als 12. En el cas dels adolescents, amb 15 anys a prop del 95% ja disposen d’un smartphone.

Fa només uns dies, per impuls de dos professores, la toledana Ángela Sánchez-Pérez i la barcelonina Natalia Jiménez, es van registrar més de 63.000 firmes com a petició popular al Congrés dels Diputats per restringir l’ús de mòbils en menors de 14 anys a causa dels efectes perjudicials observats pels docents en l’atenció i el desenvolupament pedagògic dels alumnes. I alhora s’estén des de Catalunya un moviment sorgit inicialment en un grup de WhatsApp de mares i pares de Barcelona a què s’han afegit centenars de famílies lleidatanes.

Formar, posar límits i educar amb l’exemple

El Pla Educatiu d’Entorn de Tàrrega va organitzar ahir el Pantalles! Què faig si no hi ha pantalla?, en el qual Montse Freixanet, coach experta en addiccions tecnològiques, va donar alguns consells sobre com treballar la prevenció a l’addicció a les tecnologies. Freixanet va recomanar a les famílies “formar-se i informar-se” assistint a xarrades, llegint articles o acudint a professionals experts, així com la importància de “posar límits”. Va reconèixer que “fa por” a les famílies i que “no saben com fer-ho malgrat tenir raons de pes”, tenint en compte que “venim d’una educació molt autoritària, mentre que ara el canvi de paradigma sembla que és a l’altre costat, però hem de responsabilitzar-nos de l’educació dels nostres fills i la seua salut mental, i els límits són molt necessaris”.L’últim pilar a què va fer referència és “educar amb l’exemple, sent primers a fer canvis”. Montse Freixanet va voler aclarir que el taller no estava relacionat amb el moviment Adolescència lliure de mòbil ni tenia per objectiu prohibir la tecnologia o el mòbil. “Penso que les noves tecnologies ens aporten més que ens desaporten, si bé és cert que un mal ús té molts riscos” va apuntar.

Quatre de cada cinc víctimes no són conscients del ciberassetjament

Quatre de cada cinc víctimes no són conscients que pateixen ciberassetjament, segons una enquesta a 2.400 joves de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. El treball també apunta que gairebé la meitat dels joves espanyols d’entre 12 i 17 anys han viscut algun tipus de ciberagressió, i el 9,5% també ciberassetjament. L’informe assenyala que els adolescents que han hagut d’afrontar aquests episodis presenten una pèrdua de qualitat de vida i manifesten més símptomes de depressió, ansietat i estrès. Així mateix, revela que els joves amb necessitats específiques de suport educatiu tenen el doble de risc de convertir-se en víctimes i mostren pitjors resultats en els indicadors de benestar psicosocial. Segons l’enquesta, el 46,8% dels joves manifesta haver experimentat algun tipus de violència i assetjament per mitjans cibernètics en els últims mesos. Paraules ofensives o insults, ser ignorats o exclosos d’alguna xarxa social o d’un xat o haver rebut amenaces, són les ciberagressions més comunes. Quant a la baixa percepció de ser víctima, el treball indica que “les víctimes han normalitzat la situació, traient-li importància”.