El nivell de matemàtiques i lectura dels alumnes catalans d'ESO cau en picat

Els resultats dels alumnes catalans de 15 i 16 anys (quart d’ESO) en les proves PISA del 2022 han caigut en picat i se situen al vagó de la cua de l’Estat i per sota de la mitjana dels països de l’OCDE. Les proves es van efectuar a 700.000 alumnes de 81 països. En competència matemàtica, els estudiants de Catalunya han aconseguit 469 punts, 21 menys que en les anteriors proves efectuades el 2018, i és la puntuació més baixa des del 2006. 

La mitjana de l’Estat en aquesta àrea és superior, 473 punts, igual que la de l’OCDE (472). Set comunitats espanyoles igualen o estan darrere de Catalunya: Extremadura (469), Castella-la Manxa (464), Múrcia (463), Andalusia (457), Canàries (447), Melilla (404) i Ceuta (395). Pel que fa a la comprensió lectora, Catalunya ha aconseguit 462 punts, 22 menys que l’any 2018 i també la pitjor dada des del 2006. Es queda dotze punts per sota de la mitjana de l’Estat (474) i 14 de l’OCDE (476) i només està davant d’Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404). I en competència científica, els estudiants catalans han obtingut 477 punts, la pitjor xifra des del 2003, dotze menys que el 2018 i vuit per sota de la mitjana estatal i de l’OCDE (485). Només són pitjors els resultats de Castella-la Manxa (475), Andalusia (473), les Canàries (473), Melilla (414) i Ceuta (410).

Directors de centres de Secundària de Lleida consideren que l’impacte de la pandèmia ha influït en els mals resultats, però també apunten altres variables. El de l’institut Màrius Torres, Eduard López, subratlla que la comprensió lectora és “bàsica per poder comprendre el que passa al teu voltant” i afirma que ha constatat que alumnes no responen correctament problemes de matemàtiques “perquè no comprenen l’enunciat”. Creu que reforçar aquesta competència no és qüestió només dels professors de llengües i confia que es materialitzi el pla nacional de lectura que va anunciar Educació per poder “atacar” el problema. Chus Castro, de l’institut Torre Vicens, creu que la pandèmia va afectar l’aprenentatge de forma “claríssima”, però subratlla que des del curs passat els resultats ja comencen a millorar. 

Juanjo González, director del Guindàvols, també incideix que les sessions telemàtiques durant la pandèmia van tenir un gran impacte en els alumnes, però també en aspectes de tipus emocional. D’aquesta manera, planteja que els resultats no són reflex únicament de qüestions acadèmiques.

Educació admet una “relaxació” pel que fa a l’ensenyament de l’hàbit de la lectura en les etapes inicials, però defensa que el sistema està començant a “remuntar” després de la pandèmia de la covid. Argumenta que d’aquesta manera ho indiquen les últimes proves de competències bàsiques dels alumnes de sisè de Primària i de quart d’ESO i apunta que mantindrà mesures com la reducció de ràtios, la personalització en els processos educatius i l’acompanyament als centres d’alta complexitat. L’oposició, per la seua part, veu els resultats alarmants i els sindicats educatius els vinculen a la falta de recursos.

El 95% d’estudiants de Primària han utilitzat el val per a material

Un 95% dels alumnes de Primària del pla de Lleida (43.483) i un 92% dels de l’Alt Pirineu i Aran (7.012) han utilitzat el val per adquirir material escolar per un valor de 100 euros, que van caducar el passat 30 de novembre. En el conjunt de Catalunya, s’han beneficiat del val el 95,1% d’estudiants (424.838). Es van enviar per correu postal l’estiu passat a tots els alumnes de Primària d’escoles públiques i concertades i la iniciativa s’estendrà l’any que ve als 330.000 d’ESO de la pública i la concertada, però en aquest cas l’ajuda serà de setanta euros distribuïda en dos vals de trenta-cinc.

Educació culpa la “sobredimensió” d’immigrants en la mostra

El secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, va atribuir la caiguda en els resultats a la “sobrerepresentació” d’alumnat immigrant, que suposa el 24% de la mostra, mentre que el 2018 va ser el 18%. Va assenyalar que, segons dades del ministeri, els immigrants a Catalunya són només un 15% del total. “Això dificulta més poder obtenir un diagnòstic més ajustat (dels resultats), ho comunicarem a PISA per a la gestió de futures proves”, va indicar, i va remarcar que “aquesta dificultat en l’obtenció de bons resultats educatius té a veure amb el factor de complexitat del sector educatiu: tant en alumnes nouvinguts com altres factors, com la pobresa o la mobilitat”. Per la seua part, el director general d’Innovació, Digitalització i Currículum de la Generalitat, Joan Cuevas, ha assenyalat que d’aquest 24 per cent d’alumnat immigrant (amb pare i mare nascuts en un país estranger), hi ha un 14,5 per cent de primera generació (alumnat nascut en un altre país) i un 9,5% de segona (que ja ha nascut a Catalunya).