Les persones medievals eren molt més netes del que es pensa, segons un estudi

Les persones medievals eren molt més netes del que es pensa i estaven preocupades per fer bona olor i mantenir la higiene als seus cossos, robes i carrers, asseguren els autors del llibre El olor de la Edad Media, en el qual desmunten els prejudicis que existeixen en aquest sentit. L’historiador Javier Traité i la divulgadora històrica especialitzada a l’Edat Mitjana i Moderna Consuelo Sanz de Bremond són els autors d’aquest llibre de més d’un miler de pàgines, publicada per Ático de los Libros, en el qual revisen mil anys d’història, des de l’ocàs de Roma fins el segle V a partir de la higiene.

Un text en el qual analitzen tant els conceptes d’higiene i malaltia en l’època com les olors, els models urbans de sanejament, la medicina, les termes, els banys medievals o el sabó. Encara que el que s’entén avui per higiene no té els mateixos estàndards que en el passat, no per això la del passat ha deixat de ser higiene, sostenen ambdós estudiosos, que expliquen que el procés de "desodoració" d’Occident es dona durant els segles XII i XIII d’ara endavant. "Ja és hora d’impugnar d’una vegada i per sempre la visió negativa sobre l’Edat Mitjana", asseguren els autors, que destaquen els estudis que han desmentit ja el mite d’una Edat Mitjana bruta i sostenen que la gent que va viure en el mil·lenni medieval no era un "colla de bruts que vivien xipollejant a l’excrement mentre esquivaven orinals i porcs a la més fastigosa de les ciutats". Perquè en un entorn sense coneixement dels bacteris, amb pocs recursos i amb una dependència enorme dels fems, "van crear un entorn higiènic en el qual viure i estar nets": van dissenyar latrines pràctiques, van organitzar l’abocament d’aigües de les cases, van reparar sots i van pavimentar carrers, van allunyar pudors i van organitzar abocadors.

A l’Edat Mitjana la gent es rentava el cap, assenyalen els autors: les dones vikingues netejaven les cabelleres dels seus marits els dissabtes, els musulmans recomanaven fregar ben a fons el cabell i fins i tot els abats i els bisbes debatien quantes vegades a la setmana podien fer-ho els monjos. L’ocàs de les termes romanes no va suposar que a Occident la gent deixés de banyar-se, asseguren els autors, que destaca que els cristians no van destruir els banys públics, encara que sí que ho fessin amb estàtues i decoracions paganes. Però aquests llocs dissenyats per Roma van continuar utilitzant-se "sota paràmetres cristians" mentre les infraestructures i les condicions socioeconòmiques van permetre el seu manteniment.

L’hàbit del bany no va desaparèixer ni a Bizanci, on el termalisme va perviure, va romandre al món islàmic, amb els 'hammams’, i a l’Occident ruralitzat, dispers i despoblat, perquè els europeus tenien moltes opcions per rentar-se de forma comunitària: petites cases de banys al sud, les cabanes i saunes en el centre i el nord, i les instal·lacions privades i religioses. Sense oblidar que el bany en rius, rierols, llacs i fonts naturals era cosa comuna per a la gent d’aquell mil·lenni medieval, recalquen els autors, que recorden una important novetat de l’època davant èpoques passades, el sabó, que després es consolidaria com a material higiènic per excel·lència, tant en la indústria, com en el personal.

Segons els seus estudis, existia sens dubte brutícia: "Hi havia camperols porcs i aristòcrates porcs, hi havia monjos que es netejaven els mocs amb les mans i amb l’hàbit i monges reticents a rentar-se les mans a l’hivern". Hi havia treballadors que es posaven a grapats el menjar a la boca amb les mans sense rentar-se-les i racons "salvatges, bosses de gent aïllada o extremadament empobrida que a les pel·lícules s’han convertit en la població general de l’Edat Mitjana". En definitiva, assenyalen, el món era, com es avui, "ple de gent molt porca i de persones vivint en condicions impossibles però també hi havia una massa de gent comuna que vivia amb normalitat dins de la seua pobresa o riquesa, i que volia tenir les mans netes".