Un prostíbul que va haver de tancar per la pandèmia no té dret a indemnització de l’Estat, segons el Suprem

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per un local on s’exerceix la prostitució que reclamava a l’Estat una indemnització de 72.188 euros pels danys i perjudicis econòmics patits pel tancament de l’establiment durant l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus. En una interlocutòria a què ha tingut accés Europa Press, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa, presidida per l’expresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Carlos Lesmes, rebutja així la responsabilitat patrimonial de l’Estat sol·licitada per aquest local en el seu recurs i conclou que les mesures adoptades per l’administració per fer front al coronavirus van ser "necessàries, adequades i proporcionals a la gravetat de la situació".

Afegeix que aquestes mesures "van tenir prou grau de generalitat quant als seus destinataris, que van tenir l’haver de suportar-les jurídic sense generar cap dret d’indemnització pels possibles perjudicis soferts, havent-lo declarat així expressament el Tribunal Constitucional" en la sentència 148/2021, resolució "que produeix efectes de cosa jutjada i vincula tots els tribunals".

4.000 euros per les costes

En la seua sentència, el ponent que és el propi Lesmes, ofereix a aquest recurrent la mateixa resposta que s’ha donat ja en una cinquantena de sentències a diferents empreses, principalment d’hostaleria, que reclamaven que es declarés la responsabilitat patrimonial de l’Estat pels danys que van patir amb les mesures adoptades durant l’estat d’alarma. A totes elles els va imposar el pagament de 4.000 euros de costes, i en aquest cas manté aquesta xifra. La resolució declara que "la malaltia derivada de la COVID-19 com a malaltia infecciosa altament transmissible per via aèria i a través del contacte personal, no només va comportar un alt risc per a la salut humana derivat de l’elevat índex de propagació sinó, i a més, un risc de col·lapse dels serveis sanitaris tal com de fet va succeir, associat tot això a un increment de la mortalitat i morbiditat." Lesmes explica que per jutjar l’encert o desencert de les mesures adoptades pels poders públics en els primers mesos de pandèmia no es pot "estar als coneixements científics actuals sinó als existents quan la pandèmia comença a desplegar els seus efectes".

'Claúsula Hindsight'

Explica que així ho ha sostingut el Constitucional en la seua sentència de 2021 "en assenyalar que les mesures que es van prendre ho van ser d’acord amb el coneixement científic de l’epidèmia hagut llavors, no resultant desproporcionades aquestes mesures en vista de la situació existent." "Afegint el tribunal que la seua procedència o eventual desencert no poden ni han de considerar-se o jutjar conforme al conegut posteriorment –la denominada 'clàusula hindsight' o biaix retrospectiu de la jurisprudència anglosaxona–, ni genera responsabilitat fins i tot quan fossin millorables en vista dels coneixements adquirits després", subratlla.

"És per això  que, el manteniment de la integritat física de la població (article 15 de la Constitució) i el dret a la protecció de la salut pública (article 43), atorguen cobertura constitucional i legitimen, les restriccions a l’exercici de determinades activitats econòmiques, la qual cosa es revela suficient per rebutjar la vulneració de la llibertat d’empresa prevista a l’article 38" de la Carta Magna, afegeix.