Centres de culte a l'alça a Lleida

La direcció general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat ha actualitzat el mapa de les religions de Catalunya amb l’objectiu d’identificar i conèixer en profunditat les comunitats religioses i els seus llocs de culte. A les comarques lleidatanes, els equipaments religiosos van anar a l’alça el 2022, sense comptar amb les noves obertures que s’han registrat aquest any, i reflecteix la diversitat de creences de Ponent, amb fins a 1.948 centres religiosos i 11 confessions diferents. Encara que la catòlica continua sent la religió majoritària, no només a Lleida sinó a tot Catalunya, el mapa mostra un augment d’altres equipaments, com les mesquites, i d’altres religions com la fe bahà’í.

En el cas de l’Església catòlica, a la província de Lleida compta amb un total de 1.830 centres de culte, la mateixa xifra que el 2021 i que representa el 93% del total d’equipaments. Un percentatge superior al conjunt de Catalunya, que se situa en el 80%. La segueixen els temples evangèlics, amb 47, també les mateixos que el 2021, mentre que repunten les mesquites, amb una trentena el 2022, tres més que un any abans. L’últim any s’han registrat més obertures i se n’esperen d’altres (vegeu el desglossament). En quart lloc se situen els centres de culte orientals (ortodoxos), amb 13, i en el cinquè, els de Testimonis de Jehovà, amb una dotzena. El mapa reflecteix per primera vegada els centres de la fe bahà’í, amb quatre a tota la província seguits del budisme i l’Església Adventista del Setè Dia, amb tres cada una. Així mateix, a les comarques lleidatanes hi ha dos centres pertanyents a l’església de Jesucrist dels Últims Dies i dos més a l’hinduisme. Uns altres tres espais són d’altres confessions. Segons aquest mapa, la capital del Segrià concentra 135 centres de culte, quatre més que el 2021, i aglutina 11 confessions diferents.

La comunitat dels Camps Elisis, sense mesquita

La comunitat musulmana Ibn Hazm estaria a punt de comprar un local a Cappont que s’habilitaria com a oratori i l’utilitzaria tots els dies tret dels divendres. Això serviria perquè deixin d’utilitzar un entresolat al carrer Lluís Roca com a oratori il·legal, ja que no compleix les condicions per fer-ho i la Urbana els ha aixecat acta diverses vegades. La comunitat resa els divendres en un cobert de la Fira. Aquesta entitat musulmana, la més nombrosa de la ciutat, utilitzava des del 2011 el Palau de Vidre com a mesquita fins que el va abandonar al setembre per l’inici de la reforma. Al no tenir un altre lloc alternatiu, van demanar a la Paeria que els llogués un solar complint les ordenances municipals. Després de la seua petició, la Paeria va aprovar licitar la concessió per cinquanta anys d’una finca municipal al polígon Camí dels Frares per a un centre de culte. Tanmateix, els membres de la comunitat van rebutjar en votació presentar una oferta al no estar d’acord amb les condicions.Val a recordar que l’octubre passat la comunitat islàmica Shura va inaugurar la seua nova mesquita al carrer Josep Pla, al barri de Pardinyes de Lleida. Així mateix, la comunitat musulmana de la Mesquita Annour de Mollerussa té a punt els permisos per impulsar la construcció d’un nou temple al polígon industrial Ronda Ponent després de 27 anys de recerca d’un espai per a la pregària. A les comarques lleidatanes, les comunitats musulmanes de capitals com Balaguer, Tàrrega o Cervera ja compten des de fa anys amb una mesquita.