Un de cada quatre nens d'entre 8 i 11 anys consumeix pornografia

Els estudis coincideixen en l'elevat consum de pornografia entre els més joves, a la qual accedeixen a partir dels 8 anys. SEGRE assisteix a xarrades de prevenció en xarxes socials que ofereixen els Mossos d'Esquadra en centres educatius lleidatans mentre educadors i experts aposten per limitar l'accés i més educació amb perspectiva de gènere.

Set de cada deu joves consumeixen pornografia, contingut a què accedeixen a partir dels 8 anys. Són xifres alarmants en les quals coincideixen diversos estudis i experts, els quals advoquen per la prevenció, més educació afectivosexual i control dels pares per limitar els efectes d’aquest consum a edats molt primerenques i crear ments crítiques que siguin capaces de bregar amb el que es troben a internet.

La sexòloga i educadora María Margalejo, de Nemesis Sexología, afirma a aquest diari que la mitjana d’accés al contingut pornogràfic ha descendit “moltíssim” i, encara que no és el més comú, a partir dels 8 anys hi poden començar a accedir, la qual cosa no vol dir que en consumeixin. “Si parlem de consum de pornografia, l’edat mitjana en nois és als 14 anys i en noies, als 16. Quant al percentatge de persones que en consumeixen abans dels 18, parlem d’un 75,8% en homes i un 35,5%, en dones”, assenyala.En aquest sentit, la investigació Joventut i pornografia en l’era digital. Consum, percepció i efectes, del Centre Reina Sofia de Fad Joventut i finançada pel ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, assenyala que un 25% dels nens d’entre 8 i 11 anys miren pornografia, i un 6,5%, abans dels 8. Així mateix, indica que un de cada quatre joves veu continguts amb violència física i verbal. “Cal tenir en compte que no és el mateix veure per primera vegada pornografia havent mantingut algun contacte eròtic previ que quan no l’hem tingut. Sempre dic el mateix: el fet que un noi o noia de 16 anys en vegi no em preocupa en absolut (sempre que no apareguin components d’addicció). Tanmateix, quan això passa als 10, 11 o 12 anys, l’impacte de les imatges és molt més gran”, afirma Margalejo. 

Sobre les conseqüències que pot tenir aquest accés tan precoç, apunta que s’assumeixen més conductes de risc, com no utilitzar preservatiu; s’associa el sexe amb conductes més violentes (idea de despersonalització, menys vincle emocional); s’assumeixen rols de gènere molt marcats (amb homes molt més actius, plaer centrat únicament en l’home), i es presenta una imatge distorsionada de la vida sexual. En la mateixa línia, la doctora Berta Aznar Martínez, professora i investigadora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquena, afirma que la pornografia impulsa una imatge distorsionada de la sexualitat en els joves, amb models estereotipats a l’extrem i amb una hipersexualització i insensibilització cap a la violència. “La dona deixa de ser un subjecte per convertir-se en un objecte passiu que ha de complaure l’home”, apunta. Segons Aznar, és un perill que aquests models s’acullin com a reals a edats tan primerenques. “No podem permetre que es normalitzin i s’ha de regular l’accés, que ara és tan senzill i gratuït, per donar eines als pares perquè puguin exercir el control i apostar per una educació afectivosexual amb perspectiva de gènere”, defensa.En la prevenció sobre els riscos que assumeixen els menors a les xarxes socials, els Mossos d’Esquadra fa anys que acudeixen als col·legis per fer diferents xarrades i tallers. Alexandra Rivero i Montse Vaquer formen part de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos al Segrià. 

En les seues visites als centres s’han trobat casos de tot tipus, des d’una alumna que hi va acudir després que la seua exparella compartís una foto íntima fins a un nen de Primària que venia imatges dels seus companys per un euro. “Treballem la prevenció per evitar que siguin víctimes i també delinqüents. Que prenguin consciència del perill i el que comporta segons quina conducta a la xarxa. Parlen alegrement que han entrat en aplicacions d’intercanvi sexual o que per curiositat accedeixen a pàgines de pornografia al trobar-se publicitat en xarxes socials com TikTok”, comenten. “A les famílies els diem que cal ser conscients que els nostres fills tenen aquest accés il·limitat a internet i que, encara que no busquin pornografia, en troben”, afirmen. Sobre si pot derivar en violència sexual, assenyalen que se sol vincular aquesta violència a espais de lleure nocturn, cosa, al seu parer, equivocada. “Això fa que deixem de veure moltes violències sexuals, i la majoria passen amb persones del nostre entorn de confiança”, adverteixen.

Els educadors veuen clau aquesta prevenció perquè els alumnes sàpiguen gestionar el que veuen

La doctora Berta Aznar, de Blanquerna, opina que “ a nivell d’interacció social és una millora molt significativa, ja que crea límits de comunicació”. La sexòloga María Margalejo comparteix limitar-ne l’ús a les aules i aposta per l’educació perquè siguin crítics davant de qualsevol contingut.

“Has de saber a què t’enfrontes si passes una foto.” Aquest és un comentari molt habitual entre els alumnes quan comencen els tallers sobre prevenció en xarxes socials que fan els Mossos d’Esquadra a les escoles a alumnes de secundària. Les agents els exposen l’exemple d’una menor que comparteix una imatge amb una persona de confiança i que aquesta la difon sense el seu consentiment. “Es tracta d’un delicte basat en la confiança. 

La víctima no en té la culpa, perquè ha confiat, és important saber com actuar, no difondre la imatge si ens arriba al mòbil, parlar amb els tutors o amb la família. Donar suport a la víctima per frenar la difusió”, expliquen les agents durant un taller a una classe de 2n d’ESO a l’INS Samuel Gili i Gaya de Lleida. Els alumnes aprenen eines per prevenir riscos com compartir imatges amb desconeguts, que podrien acabar en extorsió, i en el cas d’arribar-ne de terceres persones no continuen amb la difusió o l’assetjament. També alerten del grooming, en el qual un adult intenta establir un contacte amb menors que doni peu a una relació de confiança, passant després al control emocional i, finalment, al xantatge amb finalitats sexuals.

En aquest sentit, la tutora de la classe, Maite Chico Clua, assenyala que “encara són molt joves per saber gestionar aquests continguts i ni tan sols tenen l’edat per poder tenir una xarxa social. Però no podem negar la realitat, encara que sigui incòmoda, i hem de prevenir aquest mal ús de les xarxes socials”. Quant a la pornografia, afegeix que “el problema és que se la troben. Ara es tracta d’un accés molt fàcil i gratuït i amb l’educació aconseguim que siguin crítics amb el que veuen”.

Defensen els límits d’edat amb el mòbil

Experts i educadors veuen amb bons ulls el límit a l’ús del telèfon mòbil i que fins i tot els adolescents no puguin disposar d’un dispositiu fins als 14 o 16 anys. Ja hi ha centres, com l’INS Gili i Gaya, on no es permeten a les aules i valoren d’exitosa la mesura.