Així s’ha autoprotegit de l’erosió la Muralla Xinesa al llarg dels segles

Una nova investigació ha revelat que grans porcions de la Gran Muralla Xinesa estan protegides per una comunitat biològica  adherida a la superfície.

Segons un estudi publicat a la revista Science Advances, les crostes biològiques del terra o biocrostes, formades per bacteris fotosintètics, molses i líquens, ajuden a augmentar l’estabilitat de les estructures antigues i a defensar-se de l’erosió provocada per la pluja i el vent.

La Gran Muralla està formada per moltes muralles interconnectades, algunes de les quals daten de fa 2.000 anys. Els trams existents tenen una longitud total de més de 21.000 quilòmetres. Les parts més visibles van ser construïdes durant la dinastia Ming (1368-1644).

Moltes seccions del mur, particularment aquelles en regions més àrides, es van construir amb terra trepitjada, com terra i grava compactades en formulacions de terra densa.

Alguns conservacionistes del patrimoni han conjecturat que la vegetació natural podria accelerar el procés d’erosió. No obstant, els descobriments del nou estudi han permès arribar a la conclusió contrària.

Investigadors de l’Acadèmia de Ciències de la Xina i la Universitat Agrícola de la Xina van examinar l’estabilitat estructural i l’erosionabilitat de mostres preses de vuit seccions de la Gran Muralla de l’era Ming fetes de terra trepitjada.

Van descobrir que les biocrostes cobrien el 67 per cent de les seccions estudiades. A més, els cianobacteris, un grup de bacteris que contenen un pigment fotosintètic blau, dominaven les biocrostes en regions àrides, mentre que les molses Pottiaceae prosperaven en climes més humits i semiàrids, informa Xinhua.

En general, les biocrostes, especialment aquelles dominades per molsa, van millorar la resistència mecànica de la paret i l’estabilitat del terra entre un 37 i un 178 per cent en comparació amb la terra trepitjada nua, va dir Xiao Bo, autor corresponent de l’estudi.

Segons l’estudi, també ajuden a esmorteir significativament els efectes del vent, la pluja i les fluctuacions de temperatura. "Les biocrostes serveixen com a estabilitzadors, capes de sacrifici i sostres de drenatge, combinant les funcions protectores de diverses mesures convencionals en un enfocament ecològic", va dir Xiao.