Descobreixen una nova via per poder prevenir la recaiguda en pacients que consumeixen alcohol

Un estudi liderat per l’Instituto de Neurociencias (IN) ha trobat una via per frenar la progressió del deteriorament de la substància blanca del cervell dels pacients amb trastorn per consum d’alcohol, el que obre una nova "finestra terapèutica" per prevenir la recaiguda.

Aquest treball, publicat a la revista 'Psychiatry and Clinical Neurosciences', demostra que l’alteració de la substància blanca és una característica central de la patologia, i no un dany col·lateral del consum d’alcohol, segons un comunicat de l’IN, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universidad Miguel Hernández (UMH) d’Elx.

La investigació ha constatat que frenar el deteriorament de la substància blanca del cervell pot reduir la recaiguda en pacients que consumeixen alcohol.

Els experts dels laboratoris de Plasticitat de les xarxes neuronals i Biomarcadors d’Imaging Translacional de l’IN, dirigits per Santiago Canals i Silvia De Santis, respectivament, ja van demostrar fa uns anys que el consum d’alcohol causa danys a la substància blanca del cervell, que no cessen en deixar de beure, sinó que progressen de forma molt cridanera durant l’abstinència.

Apliquen l’estimulació magnètica transcranial

En aquest treball no només han reproduït les dades d’aquesta investigació anterior en un nou grup de pacients, sinó que han aplicat un mètode no invasiu basat en l’estimulació magnètica transcranial profunda (Deep TMS, per les seues sigles en anglès) que prevé la progressió del dany a la substància blanca durant l’abstinència.

"Es tracta d’una tècnica neuromoduladora no invasiva que consisteix en l’aplicació d’un camp magnètic de forma repetida sobre el cap. Així, es genera un camp elèctric que augmenta l’excitabilitat i activa grans poblacions de neurones", segons ha explicat Mohamed Selim, primer autor de l’article.

Aquest investigador ha destacat que el TMS, malgrat no ser una tècnica senzilla de realitzar des del punt de vista clínic perquè requereix unes instal·lacions específiques, s’ha utilitzat anteriorment per tractar altres addiccions, com és el cas del tabaquisme, i ha generat resultats positius.

En aquest estudi, en el qual també han participat la Universitat Ben-Gurion (Beer Sheva, Israel), de l’Hospital Universitari de Linköping (Suècia) i de l’Institut Central de Salut Mental (Mannheim, Alemanya), els experts han aplicat el tractament de TMS de manera periòdica durant diverses setmanes a un grup de pacients, format per homes i dones que es trobaven en procés de desintoxicació.

A més, per descartar un possible efecte placebo, es va fer una simulació d’aquesta estimulació a un grup de pacients control.

Els investigadors van registrar imatges del cervell dels pacients abans de començar la intervenció i després de rebre el tractament.

Els índexs de recaiguda van disminuir tres mesos després del tractament

Efectivament, van confirmar que només en aquells pacients que havien rebut l’estimulació, el TMS havia estat suficient per aturar la progressió de l’alteració en la microestructura de la substància blanca que es produeix quan els pacients deixen de beure. I, el que és encara més significatiu, els seus índexs de recaiguda havien disminuït tres mesos després del tractament, per la qual cosa es tracta de resultats estables a llarg termini.

Els resultats obtinguts són el fruit d’una col·laboració internacional que ha permès a diversos grups d’investigació compartir la seua experiència sobre el trastorn per consum d’alcohol.

Després de comprovar que, en aplicar el tractament amb TMS, les zones de la substància blanca estimulada quedaven protegides durant l’abstinència, els investigadors van constatar que a més recuperaven la seua funció.

La comunicació entre les regions cerebrals protegides s’assemblava més a la de subjectes sans que a la de persones amb trastorn per consum d’alcohol. Els pacients van reportar una menor ànsia pel consum i es va poder registrar, al cap de tres mesos, que la recaiguda havia disminuït.

Ara els investigadors es plantegen estudiar en detall el mecanisme de plasticitat a fi de proposar teràpies encara més eficaces. "El nostre objectiu ara és refinar els protocols d’estimulació cerebral i combinar-los, possiblement amb tractaments farmacològics, dirigits a explotar al màxim la finestra terapèutica que hem descobert", ha dit Canals.