POBLACIÓ DEMOGRAFIA
Creixement natural a la baixa
Segons les dades de l'INE, en 171 municipis de Lleida van morir el 2022 més persones de les que van nàixer
Es disparen els matrimonis, un 20% més, sobretot de persones del mateix sexe
Vista aèria d’un dels barris de la ciutat de Lleida. - SEGRE
El 74% de les poblacions lleidatanes van registrar l’any passat un creixement vegetatiu negatiu. Això significa que un total de 171 municipis de les comarques lleidatanes van tenir més defuncions que naixements. Són dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que mostra que el 2022 només en una trentena de municipis van nàixer més nadons que persones van morir, mentre que en uns altres 30, el saldo va ser 0, és a dir, van nàixer el mateix nombre de persones que les que van morir.
Segons l’estadística publicada ahir per l’Idescat, en el conjunt de la província l’any passat es van comptabilitzar un total de 3.232 naixements, la qual cosa significa un lleuger repunt respecte al 2021, quan n’hi va haver 3.216. Tanmateix, la natalitat continua a la baixa amb la xifra més baixa des del 1999. D’altra banda, cal destacar l’increment del 19,7% de dones que són mares a partir dels quaranta, amb un total de 327 l’any passat. També pugen els naixements per part de dones menors de trenta anys i per sota dels vint.Malgrat l’augment dels naixements, la xifra de defuncions segueix sent superior, amb un total de 4.547 a les comarques lleidatanes el 2022, cinc menys que un any abans. Per àmbits territorials, l’Alt Pirineu i Aran (10,56‰) i Ponent (10,25‰) ocupen el segon i tercer llocs a Catalunya de les taxes brutes de mortalitat més altes, encara que l’Idescat assenyala que són els àmbits que presenten una població més envellida. Per un altre costat, l’estadística apunta un augment significatiu del nombre de matrimonis, amb un total de 1.487 durant l’any passat, la xifra més alta en les últimes dos dècades i un 20% més respecte al 2021. Gairebé nou de cada deu enllaços es van celebrar pel civil i hi va haver 32 unions de persones del mateix sexe, la xifra més alta dels últims anys a les comarques lleidatanes.
Lleida, la Seu, la Pobla de Segur i Balaguer
A la capital del Segrià, l’any passat van morir 239 persones més de les que van nàixer. La van seguir la Seu d’Urgell, amb un creixement vegetatiu negatiu de 61, així com Balaguer (-47), la Pobla de Segur (-44), les Borges Blanques (-37) i Tremp (-37). Un total de 171 municipis lleidatans van registrar un saldo vegetatiu negatiu durant l’any passat.
Guissona, Mollerussa, Torrefarrera i Tàrrega
Segons les dades publicades per l’INE, l’any passat una trentena de municipis lleidatans van registrar un increment natural de població. A Guissona, van nàixer 48 persones més de les que van morir, localitat a la qual van seguir Mollerussa, amb un saldo positiu de 37; Torrefarrera, amb vint-i-quatre, així com Tàrrega, amb 23, i Alpicat, amb 16.
Albesa, els Plans de Sió, Montferrer i Torregrossa
Una trentena de municipis no van registrar moviment natural al comptabilitzar els mateixos naixements que defuncions, com Albesa, Montferrer i Castellbò, els Plans de Sió o Torregrossa. Segons l’estadística sobre els fenòmens demogràfics de l’INE, l’any passat en el conjunt de les comarques lleidatanes van morir 1.315 persones més de les que van nàixer.
