Espanya supera els 48 milions d’habitants per l’augment d’estrangers
Ciutadans d’Ucraïna, Colòmbia i el Perú aglutinen els augments més grans el 2022, davant els descensos de Bulgària, el Regne Unit i Romania
Un carrer de Barcelona.
La població d’Espanya va augmentar en 598.634 habitants durant el 2022 i es va superar per primera vegada els 48 milions (48.085.361 persones ) a 1 de gener de 2023, segons els primers resultats del Cens de Població publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment es va deure sobretot als estrangers, el nombre dels quals va créixer en 580.574 persones, fins superar per primera vegada els sis milions (en concret, ascendeixen a 6.089.620).
Així, la població resident en Espanya a 1 de gener de 2023 s’incrementa en un 1,26% respecte a les mateixes dates del 2022 (quan va arribar als 47.486.727 habitants). Del total d’aquest any, 41.995.741 tenien nacionalitat espanyola (el 87,3%) i 6.089.620 nacionalitat estrangera (el 12,7%), el que va suposar un 10,5% d’estrangers més que l’any anterior. El 82,9% de la població va nàixer a Espanya i el 17,1% a l’estranger.
En el cas dels estrangers, la xifra a Espanya ha anat augmentant progressivament en els últims anys ja que, a 1 de gener de 2001, ascendia a 1.572.013; dada que es va elevar, a 1 de gener de 2011, a 5.252.473, i a 1 de gener de 2021, a 5.402.702 el 2021. En la mateixa data de 2022 la xifra era de 5.509.046 persones, fins els 6.089.620 d’aquest 2023.
Els estrangers més nombrosos a Espanya a 1 de gener de 2023 eren els procedents del Marroc (893.953), Romania (629.755), Colòmbia (453.911), Itàlia (301.791), Regne Unit (284.037) i Veneçuela (278.159). Entre les principals nacionalitats, els augments de població més grans durant 2022 es van donar entre els ciutadans de Colòmbia (142.391 més), Ucraïna (83.401 més) i Veneçuela (64.498) i els descensos més grans, entre els de Romania (-9.742), el Regne Unit (-7.328) i Bulgària (-3.061).
En termes relatius, per nacionalitats, els majors augments d’estrangers durant 2022 es van donar entre els ciutadans d’Ucraïna (75,9%), Colòmbia (45,7%) i el Perú (44,9%), davant els descensos de Bulgària (-2,6%), el Regne Unit (-2,5%) i Romania (-1,5%).
El 44,0% de la població residia a 1 de gener de 2023 en el mateix municipi en el qual va nàixer i el 22,0% en un altre municipi de la mateixa província. El percentatge de persones nascudes a l’estranger va assolir el 17,1% (en la mateixa data de 2022 era del 15,7%). Entre els nascuts a l’estranger, el 12,5% (més d’un milió) ho va fer al Marroc, el 8,7% a Colòmbia i el 6,6% a Romania.
D’altra banda, durant l’any 2022, la població d’Espanya va augmentar en totes les CC.AA., excepte a Extremadura (on va descendir en 2.502 persones). Els augments més importants es van produir a Catalunya (140.140 persones més), Comunitat de Madrid (128.649 més) i Comunitat Valenciana (108.079 més). En termes relatius, els augments de població més grans es van donar a Comunitat Valenciana (2,1%), les Balears i Comunitat de Madrid (1,9% en ambdues).
Augmenta el percentatge de majors de 65 anys
El percentatge de persones de 65 i més anys respecte a la població total d’Espanya també s’ha anat incrementant en els últims anys, en passar del 10,2% el 1975, 11,8% el 1985, 15,0% el 1995, 16,6% el 2005, 18,5% el 2015, 19,6% el 2020 i 20,1% el 2023. D’aquesta manera, el percentatge d’aquest col·lectiu és ara gairebé el doble que el percentatge de 1975.
Amb la publicació d’aquest cens –que uneix conjuntament les dades de la població a 1 de gener de 2022 i 2023– l’INE inicia la publicació dels censos de població anuals, que oferiran el desembre de cada any les xifres oficials de la població resident en Espanya a 1 de gener amb un gran detall territorial (fins secció censal), juntament amb les seues característiques demogràfiques.
