Un estudi revela els perfils genètics de les persones amb més risc d’Alzheimer

L’equip de Neuroepidemiologia Genètica i Bioestadística del Barcelonabeta Brain Research Center (BBRC), centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, ha caracteritzat la predisposició genètica a l’Alzheimer i altres trastorns neurològics en persones cognitivament sanes en les etapes preclíniques de la malaltia, és a dir, quan encara no hi ha símptomes evidents però ja es produeixen canvis cerebrals i de biomarcadors associats al procés degeneratiu.

Encara que la genètica només és causa directa de l’Alzheimer en l’1 per cent dels casos, caracteritzar la predisposició genètica obrirà les portes a una atenció mèdica i prevenció més personalitzada, i permetrà una millor selecció de participants per a estudis clínics específics en funció del seu perfil genètic.

En aquest sentit, la doctora Natalia Vilor-Tejedor, investigadora sènior de l’estudi i líder de l’equip, destaca que "aquesta caracterització permet obtenir un perfil més complet dels participants de l’estudi, i així facilitar el desenvolupament d’estratègies preventives personalitzades, una millor selecció de participants per a assajos clínics i predicció de resposta al tractament".

La investigació, publicada a la revista científica 'Alzheimer’s & Dementia: The Journal of the Alzheimer’s Association', es basa en les dades de la cohort Alfa, impulsada per la Fundació La Caixa i formada per més de 2.700 participants sense alteracions cognitives, i inclou també dades de l’'Alzheimer’s Disease Neuroimaging Initiative' (ADNI).

Els resultats d’aquesta investigació, segons Patricia Genius, investigadora de l’equip i també autora de l’estudi, "milloraran la precisió de les conclusions dels estudis epidemiològics, i obren la porta un millor coneixement de les vies biològiques associades als processos neurodegeneratius".

Mesures de predisposició genètica més enllà del gen APOE

Encara que la genètica només és causa directa de l’Alzheimer en un percentatge molt baix dels casos (al voltant de l’1%), la predisposició genètica a desenvolupar la malaltia pot tenir una afectació en processos de deteriorament cognitiu o d’atròfia cerebral que podrien precedir el desenvolupament de la simptomatologia.

A més, persones amb una alta predisposició genètica podrien ser més susceptibles a l’efecte d’altres factors de risc, com les exposicions ambientals, provocant una acceleració de l’empitjorament cognitiu o fins i tot atròfia cerebral.

El gen APOE suposa el principal factor de risc genètic d’Alzheimer, però existeixen altres variables. "Conèixer en detall els factors no modificables, com la predisposició genètica a la malaltia, ens permet identificar a les persones més vulnerables al risc, i prendre accions sobre els factors de risc modificables", destaca Vilor-Tejedor.

En aquest sentit, l’equip ha calculat les puntuacions de risc poligènic (PRS) per a l’Alzheimer i altres trastorns neurològics, factors de risc associats a la malaltia d’Alzheimer i processos d’envelliment. Els PRS són mesures que estimen la predisposició genètica d’una persona a desenvolupar una malaltia a partir de la suma ponderada de l’efecte de les variants genètiques associades a aquesta malaltia en estudis previs.

"Els resultats ens permetran desxifrar com la predisposició genètica a l’Alzheimer interacciona amb altres factors de risc per influir en el desenvolupament de la malaltia i els processos previs a l’aparició de la simptomatologia", explica la investigadora. "També permetrà una millor caracterització dels mecanismes que influeixen aquests processos biològics", ha afegit.

Més de 2.500 participants de la cohort Alfa

L’equip ha analitzat aquestes dades en 2.527 participants de l’estudi Alfa, un projecte longitudinal que segueix persones sanes entre 45 i 75 anys, majoritàriament descendents de persones amb Alzheimer, per estudiar els canvis cognitius, biològics i de neuroimatge relacionats amb l’envelliment i l’Alzheimer.

S’ha caracteritzat la predisposició genètica a l’Alzheimer entre aquests participants del BBRC i els dels grups clínics d’ADNI, un consorci internacional que inclou a persones sanes amb declivi cognitiu lleu o amb demència per Alzheimer.

L’equip d’investigació ha trobat que els participants del BBRC, especialment aquells amb alteracions de la proteïna amiloide, presenten una distribució en la predisposició genètica d’Alzheimer similar a la dels grups clínics, la qual cosa caracteritza encara més la cohort Alfa per estudiar els canvis patològics primerencs de l’Alzheimer.

"Alfa és una de les poques cohorts al món amb una caracterització tan extensiva", assenyala Vilor-Tejedor. "Sabíem que era una cohort enriquida en factors de risc d’Alzheimer, però amb aquest nou estudi hem fet un pas més, afegint una nova dimensió de variables biològiques, que permetrà precisar encara més els estudis de prevenció", conclou la investigadora.