El Govern vol retirar la tutela de menors que cometin agressions sexuals si els programes no funcionen

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha mostrat la "voluntat política" del Govern de retirar la custòdia als pares en els casos d'agressions sexuals comeses per menors inimputables si no funcionen els programes d’acompanyament corresponents. Campuzano ha defensat que les famílies han d'assumir la seva "responsabilitat" pel que fa a la restauració i reparació del dany provocat a les víctimes, així com treballar en la garantia de no repetició dels fets. "Expressem de manera inequívoca aquesta voluntat justament per evitar la sensació d’impunitat", ha advertit en la presentació de l'informe sobre violències sexuals en infància i adolescència que el Govern va encarregar arran de les agressions comeses per menors a Badalona. Davant les denúncies d'agressions sexuals contra menors presumptament perpetrades per nois menors d'edat, molts dels quals de tretze anys o menys, entre l'estiu del 2022 i el de 2023 a Badalona, el Govern va encarregar l'elaboració d'un informe a un grup d'experts i representants de diversos departaments del Govern, entre ells Drets Socials, Justícia, Interior, Educació, i Igualtat i Feminismes, per tal d'analitzar "l'abast i causes" del fenomen.

En el document, presentat aquest dijous en un acte a la seu de Drets Socials, els experts conclouen que les agressions sexuals comeses per menors inimputables, és a dir menors de 14 anys, a Catalunya no han incrementat. Segons apunten, la "rellevància mediàtica i social" dels fets respon a l'augment de les denúncies, les quals sí que han incrementat.

Eduard Vallory, president del Catesco –referent de la Unesco a Catalunya–, i coordinador del grup d'experts que ha elaborat l'informe, ha subratllat que les agressions comeses per menors de 14 anys "generen alarma social, però són minoritàries". En aquest sentit, Vallory ha alertat que el gruix d'agressions que pateixen els menors les cometen adults i, majoritàriament, propers a les víctimes. "Els menors a la nostra societat estan patint agressions majoritàriament per persones adultes que, en la majoria dels casos, els són pròximes. És més fàcil generar por respecte de casos que generen alarma social, que prendre consciència que els menors estan en risc precisament per les persones que no generen alarma social", ha assenyalat.

En aquest sentit, l'expert ha apuntat que arran del tractament mediàtic dels casos de Badalona els ha estat "complex" tractar l'afirmació "que els casos d'agressions sexuals entre menors són creixents". En el document es fa menció que les dades extretes dels casos denunciats, junt amb altres fonts com el recent informe de la Fiscalia de menors de l'Estat, indiquen que les denúncies per comportaments violents de menors d'edat –inclosos nens de tretze anys o menys que no poden ser imputats penalment– segueixen una tendència creixent, incloses les d'agressions sexuals. Tot i això, Vallory ha subratllat en diverses ocasions que l'increment de les denúncies no el vinculen a un increment dels casos, sinó a una major consciència social. "Creiem que hi ha una major presa de consciència sobre les agressions, que culturalment en molts contextos han estat normalitzades, i això porta que moltes persones visualitzin que coses que fa 10 anys eren normals, ara no, i es denunciïn o es posin límits", ha apuntat.

L'anàlisi del fenomen s'ha fet amb la voluntat d'evitar la reincidència i fer front a la "sensació d'impunitat" sovint vinculada a aquests casos. En aquest, els experts conclouen que hi ha principalment quatre factors que alimenten les actituds agressives en adolescents: les característiques canviants de l’adolescència; la manca i la deixadesa en l’acompanyament comunitari d’infants i adolescents; un marc cultural que normalitza la dominació d’homes sobre dones i, per últim, l’impacte de les xarxes socials digitals i l’àmplia exposició a pornografia de masses de caràcter masclista en infants i adolescents en absència d’una educació integral en sexualitat adequada. Després d'analitzar les conclusions dels experts, el Govern ha presentat un pla amb vint-i-una accions o mesures per prevenir, detectar, atendre i reparar les violències sexuals en la infància i adolescència.

Reforç i desplegament territorial del Servei d'Atenció a Menors Inimputables

Entre les principals mesures anunciades per l'executiu destaca el reforç i desplegament territorial del Servei d'Atenció a Menors Inimputables. Segons ha detallat aquest dijous Campuzano, l'any 2024 es farà una revisió i un reforç del servei amb un desplegament territorial amb l'ajuda d'entitats socials especialitzades en el treball amb menors agressors. Amb això, s'estendrà el programa formatiu d'educació sexual i educació en igualtat pels agressors menors, però també per les seves famílies. Així mateix, el servei "posarà especial èmfasi" en les accions sobre responsabilitat, restauració i reparació del dany comès a les víctimes per part dels menors inimputables i les seves famílies. Tal com s'apunta a la proposta del Govern, "en el cas que no es compleixi es prendran mesures sobre la tutela dels menors agressors".

A banda, el Govern també ha anunciat altres mesures com el desplegament de l'estratègia Barnahus, que ara com ara funciona a Tarragona i Lleida, o la creació d'un nou model d'educació sexual integral. En aquest últim cas, l'executiu ha detallat que el nou model s'està definint de forma consensuada amb la comunitat educativa així com amb les entitats feministes i que la intenció és implementar-lo en el curs 2024-2025.

Entre d'altres, el pla del Govern també preveu una segona edició el 2024 de l'enquesta sobre violències sexuals a Catalunya, l'objectiu de la qual és fer una estimació de la prevalença de les violències sexuals que pateixen les dones, així com obtenir informació sobre les conseqüències sobre les dones, l'índex de denúncia, o el tipus d'agressors. Així mateix, el pla també inclou mesures com la creació de l'Àrea Central de Violències Sexuals en els Mossos d'Esquadra, anuncia el passat mes de juliol; un estudi sobre menors d'edat com a autors de delictes de violència sexual; o l'elaboració d'un protocol per establir bones pràctiques periodístiques en el tractament de les agressions sexuals en menors.

L'informe també posa èmfasi en l'impacte que té l'accés a la pornografia de masses en l'educació sexual dels més joves. En aquest sentit, el pla també inclou l'estudi jurídic que el Govern ja està fent sobre la protecció dels infants i adolescents en l'accés a continguts digitals pornogràfics, que es presentarà l'any vinent. En aquest sentit, Campuzano ha subratllat la necessitat de "posar límits" a escala europea a les plataformes digitals que es lucren amb aquest tipus de contingut.

Govern i experts coincideixen que rebaixar l'edat imputable no és la solució

Amb tot, el grup d'experts, així com el Govern, han coincidit que fer front al problema no és necessari rebaixar l'edat imputable. "La mesura és innecessària i contraproduent, i no s'ajusta a la necessitat dels menors", ha assenyalat l'advocada Carla Valls, una de les autores de l'informe. "El sistema penal quan tenen menys de 14 anys és completament incomprensible i, per tant, intervenir des d'allà serà contraproduent", ha afegit. Així mateix, Vall ha assenyalat que pel fet de ser inimputables "no significa que no pugui haver-hi intervenció". En la mateixa línia s'ha expressat el titular de Drets Socials, que ha apuntat que rebaixar l'edat imputable "no serviria absolutament per res, no repararíem el dany i no tindríem cap mena de garantia de la reincidència d'aquesta persona".

Les 8 denúncies per agressions sexuals perpetrades per menors a Badalona

Els vuit casos denunciats a Catalunya el darrer any d'agressions sexuals de menors d'edat a menors d'edat s'han donat a Badalona. Segons es recull a l'informe i tal com ja van detallar els Mossos d'Esquadra, es tracta de 8 agressions denunciades al llarg de dotze mesos, sis de les quals en entorn d'oci i, d'aquestes, quatre es van produir als lavabos del centre comercial Màgic. En tots els casos, els qui van agredir són tots nois o nens, i les agredides són totes noies o nenes. Del total de víctimes, tres d'elles coneixien els qui les van agredir. Arran de les denúncies, es van identificar 18 nens i nois com a autors de les agressions -tres des quals tenien antecedents-, dels quals 11 són nois menors de tretze anys i 7 tenen entre catorze i setze anys.

Les investigacions també van concloure que totes les agressions han estat perpetrades en grup, d'entre tres i vuit persones, i diverses d'elles han estat enregistrades. Les agredides han estat 11 nenes i noies, majoritàriament d'entre tretze i quinze anys, tot i que també n'hi ha hagut d'onze anys, de disset i de vint-i-quatre.