MEMÒRIA GUERRA CIVIL
Cens digital de la memòria a les fosses
La Generalitat recopilarà els objectes trobats en les exhumacions, que aquest any superen el miler
Més actuacions a partir del gener a les Garrigues, el Segrià i el Pallars Jussà
Intervenció arqueològica l’estiu passat a la fossa del cementiri de Bovera. - JUSTÍCIA
El departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat crearà l’any que ve un banc digital d’objectes recuperats a les fosses de la Guerra Civil i el franquisme exhumades fins a la data. Només aquest any, els arqueòlegs han trobat més de 1.200 objectes. La finalitat és crear una base de dades que “permetrà consultar i conèixer la història de cada una de les troballes”, va assenyalar ahir el director general de Memòria, Alfons Aragoneses. Sobre això, va destacar que “contenen un incalculable valor històric que satisfarà el dret de la societat a la veritat”.
Per la seua part, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar les pròximes obertures de fosses, que es començaran a excavar durant el mes de gener. Entre aquestes es troba la fossa de Coll Roig, situada a Bovera, com ja va publicar SEGRE, i on hi hauria restes d’uns quinze soldats republicans que estaven amagats i que van ser capturats i afusellats per les tropes rebels. D’altra banda, també es preveuen actuacions als municipis d’Almatret, Bellaguarda i Isona i Conca Dellà. Les intervencions es faran en funció del risc de desaparició de les fosses, prioritzant aquelles que estiguin fora dels cementiris, ja que corren més perill. Així mateix, Ubasart va fer balanç de les actuacions dutes a terme aquest any, amb l’exhumació d’un total de 124 cossos. Dos d’aquestes van tenir com a escenari Bovera, al cementiri i a la zona coneguda com la Casilla, on els arqueòlegs van recuperar les restes de 26 soldats morts durant la Batalla de les Garrigues. També s’han fet intervencions a l’Hostal d’Aidí, a Llavorsí, i s’han pogut identificar i entregar a les seues famílies les restes de tres soldats exhumats a la fossa del Prat del Fuster, a Sorpe (Alt Àneu): Albert Mateu Ros, Jaume Sabaté Saurat i Francesc Font Faura. Des del 1999, s’han identificat trenta-cinc persones, vint-i-cinc de les quals gràcies al programa d’identificació genètica.
