Gairebé quatre de cada deu joves se senten sols la major part del temps

El sentiment de solitud també és present en els joves, la salut mental dels quals ha empitjorat des de la pandèmia. Així, gairebé quatre de cada deu afirmen sentir-se sols sempre o moltes vegades, però a més, un terç pateix episodis d’ansietat i alguna cosa més de quatre de cada deu no poden dormir bé.

L’informe "#Rayadas" de la Fundació Manantial revela que els joves experimenten un augment del sentiment de solitud i un deteriorament de la seua salut mental des de l’inici de la pandèmia. A prop del 40% dels joves enquestats afirma sentir-se sol sempre o amb freqüència, mentre que un terç experimenta episodis d’ansietat i més del 40% enfronta dificultats per agafar el son.

Aquestes dades es deriven de testimonis recopilats per la Fundació Manantial, que va buscar investigar la salut mental dels joves, les seues preocupacions i com gestionen el malestar emocional. L’informe incorpora l’anàlisi de professors i orientadors educatius, així com les percepcions de les famílies sobre el benestar emocional dels seus fills.

Gairebé la meitat dels joves entre 16 i 32 anys enquestats (45,8%) reporta tenir malestar emocional, i el 6,3% d’aquests casos es considera més intens, arribant fins i tot a tenir consideració clínica. Els sentiments associats al malestar inclouen tristesa, inseguretat i solitud, mentre que els comportaments vinculats són aïllament, falta de son, falta d’interacció social i autolesió.

L’informe destaca que, després de la pandèmia, els professors observen un increment en l’expressió del malestar emocional, atribuït a factors com la falta d’interacció social durant el confinament.

Malgrat aquestes xifres preocupants, tres de cada sis joves afirmen que la seua salut mental és bona o molt bona. Tanmateix, les noies tendeixen a percebre la seua salut mental de manera més negativa que els nois.

Els signes més destacats de mala salut mental, segons els enquestats, inclouen tristesa excessiva, aïllament i autolesió. El 60% dels joves que consideren la seua salut mental com a dolenta o molt dolenta s’identifiquen amb diagnòstics com a ansietat, depressió o altres trastorns.

La recerca d’ajuda varia, amb només un terç dels joves buscant suport en amics, familiars o professionals. La por del rebuig, la preocupació per molestar els seus éssers estimats i la dificultat per reconèixer el malestar són les principals raons per les quals alguns no busquen ajuda. A més, la influència negativa de les noves tecnologies en la salut mental és reconeguda pels joves, que reporten ansietat, estrès i problemes de son relacionats amb el seu ús excessiu.

L’informe també destaca les preocupacions principals dels joves, incloent la inestabilitat econòmica, l’atur, el futur a nivell social i l’accés a la sanitat. La discriminació per raça, origen, gènere o orientació sexual també té un impacte significatiu en la salut mental dels joves.

Davant d’aquesta realitat, la Fundació Manantial emfatitza la importància que l’entorn proper dels joves sigui capaç d’identificar i fer atenció a les manifestacions de malestar emocional. A més, advoca per educar els joves sobre la cura de la seua salut mental, promovent la comprensió i gestió d’emocions, relacions saludables i presa de decisions positives per al benestar socioemocional.

La "vida digital" també ha d’integrar-se a les converses familiars i educatives, reconeixent-la com un espai addicional de relació social per a la joventut. La millora de les condicions de vida i entorns de creixement és essencial per reduir el malestar emocional entre els joves.