El 30% de les morts a Espanya es deuen a factors de risc comportamentals, com el tabac

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha advertit que el 31 per cent de les morts a Espanya es deuen a factors de risc comportamentals, com el consum de tabac, alcohol, els hàbits d’alimentació o l’activitat física reduïda; si bé es tracta d’una proporció menor que la de la mitjana de la Unió Europea (39%), segons l’informe 'España: Perfil sanitario nacional 2023', publicat divendres passat.

El fet que la xifra sigui més baixa que a la resta de la UE es deu principalment que Espanya té un percentatge molt menor de morts atribuïbles a riscos associats amb l’alimentació -escàs consum i fruites i hortalisses, i consum de begudes amb un elevat contingut de sucre-. De fet, en aquest país, el 10 per cent de morts es deuen a aquesta causa, mentre que, en la resta d’Europa, aquesta xifra puja fins al 17 per cent.

Tanmateix, el document posa el focus en els adolescents. "A Espanya, el nombre de morts degudes a una mala alimentació se situa molt per sota de la mitjana de la UE, però el sobrepès i l’obesitat en adolescents resulten cada vegada més preocupants", alerten.

Malgrat que els nens espanyols declaren que fan més activitat física, la proporció dels que tenen sobrepès o són obesos (23,3%) és superior a la de les nenes (14%) de 15 anys. Els hàbits alimentaris no saludables poden explicar parcialment aquesta tendència, ja que, el 2022, els adolescents van declarar un consum reduït de fruites i verdures.

Consum de tabac i alcohol

Quant al tabac, l’OCDE adverteix que, malgrat el descens progressiu en el nombre de fumadors a Espanya durant l’últim decenni, "la taxa de tabaquisme continua sent relativament elevada i, el 2020, aproximadament un de cada cinc adults fumava diàriament".

Igual com en altres països de la UE, a Espanya hi ha més homes que dones que fumen, però la bretxa de gènere en la prevalença del tabaquisme és comparativament menor, ja que el 23 per cent dels homes i el 16,5 per cent de les dones declaren fumar diàriament. Entre els joves de quinze anys, el 15 per cent va declarar fumar almenys ocasionalment el 2022, lleugerament per sota de la mitjana de la UE (17%), tal com es recull a l’informe.

El consum d’alcohol ha augmentat durant l’últim decenni, però la taxa de consum excessiu és reduïda. El consum d’aquesta substància en adults a Espanya va augmentar entre 2010 i 2021 i actualment és més elevat que a molts països de la UE i, a més, se situa lleugerament per sobre de la mitjana de la Unió. Tanmateix, només entorn d’un 6 per cent dels adults van declarar un consum excessiu el 2019 --el tercer percentatge més baix de tots els països de la Unió i considerablement inferior a la mitjana de la UE del 18,5%-.

El 2022, gairebé un de cada quatre joves (24%) de 15 anys va declarar haver-se embriagat més d’una vegada en la seua vida, una xifra lleugerament inferior a la mitjana de la UE del 18 per cent.

L’impacte de la desigualtat en la salut

La desigualtat té un impacte notable en aquests determinants. El 2019, el 21 per cent dels adults amb un nivell educatiu sota fumaven diàriament, en comparació amb el 16 per cent dels que tenien un nivell educatiu alt.

De la mateixa manera, la taxa d’obesitat en adults era el doble d’alta per a aquells amb un nivell educatiu sota (del 20%, en comparació amb el 10%). Les diferències relacionades amb l’educació també s’observen als índexs de consum de fruites i verdures. Aquesta prevalença de factors de risc més gran en la població amb menor nivell educatiu contribueix a la desigualtat en la salut i l’esperança de vida.

L’esperança de vida més alta de la UE

Així les coses, el document informa que l’esperança de vida a Espanya és la més alta de la UE, ja que, el 2022, se situava en 83,2 anys. En general, l’esperança de vida a Espanya va disminuir en 0,8 anys durant el període de la pandèmia, una mica més que la mitjana de la UE.

En comparació amb les mitjanes de la UE, les persones grans a Espanya viuen amb millor salut, sense discapacitat. La població espanyola de 65 anys i més va augmentar del 16,5 per cent l’any 2000 a més del 20 per cent en el 2020, percentatge lleugerament inferior a la mitjana de la UE del 21 per cent. Segons les projeccions, aquesta xifra augmentarà fins a superar el 33 per cent d’aquí a 2050.

El 2020, una espanyola de 65 anys podia esperar viure 22,4 anys més (al voltant d’1,4 anys més que la mitjana de la UE), mentre que un home podia esperar viure 18,4 anys més (1 any per sobre de la mitjana de la Unió).

A més de disfrutar d’esperances de vida superiors a les mitjanes de la UE, tant els homes com les dones a Espanya poden esperar passar una proporció més elevada de les seues vides després dels 65 anys sense discapacitat, en comparació amb les mitjanes de la UE. Tanmateix, les dones espanyoles a partir dels 65 anys tenen més probabilitats que els homes de declarar múltiples malalties cròniques i limitacions en les activitats quotidianes.

Bons indicadors de mortalitat evitable

A més, les taxes espanyoles de mortalitat per causes evitables i tractables es troben per sota de les mitjanes de la UE. "Els baixos índexs d’hospitalització per insuficiència cardíaca congestiva i diabetis en comparació amb els d’altres països de la UE poden deure’s, en part, a la solidesa del seu sistema d’Atenció Primària", es recull a l’informe.

Durant l’últim decenni, l’augment de l’esperança de vida a Espanya es va deure fonamentalment a la disminució de la mortalitat per malalties cardiovasculars i càncer. Tanmateix, les malalties cardiovasculars continuaven sent la principal causa de mort el 2020, ja que en representaven més del 24 per cent de les defuncions, mentre que el càncer era la causa del 22 per cent.

Entre els diferents tipus de càncer, el de pulmó era la principal causa de mort. La Covid-19 va ser la principal impulsora de la mortalitat a Espanya durant 2020, ja que va provocar gairebé 75.000 defuncions, és a dir, al voltant del 15,2 per cent de les morts, percentatge que ocupa el segon posat a la UE, per darrere de Bèlgica. La majoria d’aquestes morts (el 52%) es van produir entre persones de 85 anys o més (la mitjana de la UE era del 43%).

L’indicador més ampli d’excés de mortalitat (per totes les causes) --definit com un nombre de morts per totes les causes superior al que es podria esperar normalment atenent al d’anys anteriors-- suggereix que l’excés de mortalitat el 2020, el 2021 i el 2022 va ser de mitjana un 12,2 per cent més alt a Espanya que en els cinc anys anteriors (2015-2019).

Aquest percentatge està bastant per sota de la mitjana del 12,6 per cent de la UE. A Espanya, després d’assolir el seu màxim el 2020, l’excés de mortalitat va descendir de forma significativa el 2021, però va tornar a augmentar el 2022.

Aquest increment es produïa mentre el nombre de morts confirmades per Covid-19 en termes interanuals disminuïa entre 2020 i 2022. "Aquesta evolució inesperada pot explicar-se, en part, per l’elevat nombre de morts per la greu onada de calor que va afectar al país a l’estiu de 2022", apunta l’informe de l’OCDE.

D’altra banda, el document recalca que la incidència del càncer a Espanya és més gran en els homes que en les dones. Segons les estimacions del Centre Comú d’Investigació basades en les tendències de la incidència dels anys anteriors, el 2022 estava previst que es diagnostiquessin a Espanya al voltant de 264.000 casos nous de càncer.

Les localitzacions més comunes del càncer previstes en els homes eren a la pròstata, la zona colorectal i el pulmó, mentre que en el cas de les dones es tractava de la mama, seguida de la zona colorectal i el pulmó.