Difondre una sola foto és suficient per condemnar per 'sèxting' en alguns casos

El Tribunal Suprem (TS) ha aclarit que amb enviar a tercers una sola imatge de contingut íntim és suficient per condemnar per 'sèxting', sempre que l’objectiu sigui "denigrar" la persona afectada, en un cas on ha revocat l’absolució d’un home que va difondre una foto sexual de la seua parella amb l’esmentada intenció, condemnant-lo a una multa per revelació de secrets. La Sala Penal, en una sentència ponència del magistrat Julián Sánchez Melgar, dona la raó a la Fiscalia, que va recórrer la decisió de l’Audiència Provincial de Barcelona d’absoldre l’home, després que rebés aquesta mateixa condemna que li ha imposat ara el TS al jutjat penal on es va tractar el cas en primera instància.

Segons el relat de fet provats, la parella estava al domicili comú quan es va desencadenar una discussió que va acabar amb el condemnat trencant televisions. Aprofitant que la seua parella va baixar al carrer per esperar la Policia i als serveis mèdics, també es va apoderar de diverses coses que no eren seues, com un ordinador portàtil i joies. En aquest context, també va enviar a un amic per WhatsApp una foto de contingut sexual de la seua parella que havia fet amb el seu consentiment però sense permís per difondre-la. La va compartir "per tal de denigrar la intimitat" de l’afectat, va afirmar el jutjat penal. Per tot això, va ser condemnat a pena de multa de deu mesos a raó de 8 euros diaris i a pagar a la seua parella uns 3.800 euros, en concepte de danys materials i morals, sent absolt dels delictes de danys i furt per presentar-se una "excusa absolutòria". L’home va recórrer i l’Audiència de Barcelona li va donar la raó absolent-lo també del delicte de revelació de secrets, el que va propiciar la impugnació de la Fiscalia davant del Suprem.

L’Audiència Provincial va revocar la condemna acollint-se a la literalitat de l’article 197.7 del Codi Penal (CP), que castiga "qui, sense autorització de la persona afectada, difongui, reveli o cedeixi a tercers imatges o enregistraments audiovisuals d’aquella que hagués obtingut amb la seua anuència en un domicili o en qualsevol altre lloc anés de l’abast de la mirada de tercers, quan la divulgació menyscabi greument la intimitat personal d’aquesta persona".

Per a la seu judicial, com el precepte legal "es refereix a imatges en plural, suggestiu de més d’una," "la remissió d’una sola imatge no ompliria les exigències típiques" del delicte de revelació de secrets. L’Audiència de Barcelona va entendre que, en ser una única foto, "no es podia descartar l’error en l’enviament o la distracció".

El Suprem desmunta aquesta tesi explicant que, al marge que els tipus penals no es poden interpretar amb aquest excés de rigor literal, en aquest cas la "teoria de l’error" no és aplicable perquè en els fets provats es recull clarament que el condemnat va enviar la foto "per tal de denigrar la intimitat" de la seua parella, una frase –diu el TS- "prou comprensiva de la intencionalitat". "Des del nostre punt de vista, no hi ha dubte", afirma. En conseqüència, la Sala Segona estima el recurs del Ministeri Fiscal, revoca la sentència de l’Audiència Provincial i recupera la del jutjat penal imposant l’esmentada multa.