Baixen en 211.516 els catòlics que van a missa però puja un 10% la col·lecta i augmenten els casaments, batejos i confirmacions

L’Església catòlica continua perdent fidels i el nombre de persones que van regularment a missa ha descendit en 160.000 l’últim any, encara que les donacions dels catòlics segueixen a l’alça i, per segon any consecutiu, augmenten un 10 % fins a arribar els 383,11 milions d’euros.

Així es desprèn de la Memòria anual d’activitats de l’Església catòlica a Espanya 2022 presentada aquest dimarts i que reflecteix la bona salut econòmica que té aquesta institució, malgrat que cada vegada són menys els fidels que van a les celebracions i oficis religiosos. Una dada que, segons el secretari general de la Conferencia Episcopal Española (CEE), César García Magán, "contrasta amb l’increment de les persones que marquen la X de l’Església catòlica, que és superior al percentatge de persones que van a missa els diumenges".

Així, el nombre de persones que van regularment a missa ha descendit dels 8,2 milions el 2021 als 8,02 milions de 2022 i han baixat també les comunions (de 182.760 el 2021 a 171.494), mentre que tant els batejos com els casaments han experimentat un repunt: els batejos passen de 149.711 a 159.129 i els casaments pugen de 25.762 a 35.253. 72 milions més a l’activitat assistencial de les diòcesis.

Amb aquesta Memòria, la CEE detalla el destí dels 358.793.580 euros que han assignat els contribuents a l’Església catòlica al marcar la X en l’última Declaració de la Renda, un 11,9 % més que l’any anterior. Les principals receptores dels fons procedents de l’assignació tributària són les diòcesis.

Així, el 2022 es van destinar 72 milions d’euros a l’activitat assistencial de les diòcesis, gairebé 17 milions més que el 2021. Segons afirma la CEE, la quantitat de l’assignació tributària rebuda per les diòcesis repercuteix directament en la societat a través de l’activitat assistencial i caritativa de l’Església, que se centra especialment a mitigar la pobresa, l’atenció a immigrants o la promoció de l’ocupació. 

En aquest sentit, la directora de l’Oficina de Transparència, Ester Martín, ha explicat que en els tres últims anys l’Església ha atès 3,9 milions de persones en algun dels seus 9.000 centres assistencials. Aquestes activitats assistencials generen -segons l’Església- un valor anual de més de 580 milions d’euros. A més, l’ocupació derivada de l’activitat de les diòcesis i parròquies suposa un total de 64.925 llocs de treball a Espanya en un any.

L’Església és present en l’àmbit de la salut, amb 829 capellans, 18.921 voluntaris i agents de pastoral, 982 persones dedicades a l’atenció hospitalària, 2.831 parròquies amb grup de pastoral de la salut, 64.875 persones acompanyades al mes en domicilis i 96.664 en hospitals.

També en l’àmbit penitenciari, amb 158 capellans, 81 capellanies en centres penitenciaris, 2.191 voluntaris dins i fora de la presó, 85 cases d’acollida, 3.086 persones acollides; 1.065 programes dins i fora de presó, 266.290 euros d’ajut econòmic i 11.696 persones ateses gràcies a aquesta ajuda.

Qui forma part de l’Església

A l’Església hi ha 69 diòcesis territorials més una de castrense, i l’Església compte amb 112 bisbes, 15.669 sacerdots i 572 diaques permanents. Estan registrades 80 associacions i moviments laicals i hi ha 407.563 laics associats territorials; 83.435 catequistes; 35.799 professors de Religió; 32.967 religiosos/as; 7.906 monjos/as de clausura; 10.147 missioners i 974 seminaristes. Segons les dades d’aquesta Memòria, 1.502.868 alumnes (82.199 estrangers) estudien en els 2.536 centres educatius catòlics, que compten amb 134.336 treballadors, uns centres que, segons afirma la CEE suposen un estalvi de 4.213 milions d’euros a l’Estat. Hi ha, a més, 10.147 missioners i 463 famílies en missió, i el 53 % són dones.