Un estudi del Clínic identifica perquè ploren els nadons i permet crear un algoritme que l'interpreta automàticament
L'objectiu principal és millorar la relació amb els pares i aplicar la investigació a nounats prematurs i amb patologies
La Bruna, una nena prematura badallat a mans de la seva mare, l'Anna, entrant a la planta de Neonatologia de l'Hospital de la Maternitat del Clínic.
Els nadons no nomes segueixen patrons acústics quan ploren sinó també neurofisiològics i de comportament segons si el plor està motivat per la gana, el son, els gasos, l'estrès o la irritabilitat. L'estudi d'aquestes característiques complexes que ha dut a terme l'Hospital Clínic amb 38 nens ha permès crear un algoritme que interpreta de forma automàtica el perquè del plor. Per exemple, el plor per angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut que el de gana. El software, desenvolupat amb l'start-up Zoundream, s'introdueix en un dispositiu 'vigilanadons' que permet millorar la relació entre els pares i el seu fill. El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies.
L'estudi de l'Hospital Clínic i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) ressalta la complexitat del procés comunicatiu del nounat, que en els primers mesos pot plorar de mitjana entre una hora i mitja i tres al dia. "L'objectiu és donar suport, no vol ser un substitut de les famílies, els pares són els que coneixen més els fills. El que volem fer és empoderar més a les famílies i ajudar sobretot en les primeres setmanes que tenir un nen a casa que plora pot generar molt d'estrès", ha detallat Anna Lucia Paltrinieri, pediatre del Servei de Neonatologia del Clínic.
L'informe apunta que el desencadenant d'impotència, ira o frustració que pot provocar el plor els progenitors per pot afectar de manera negativa en el vincle amb el nadó i "comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic".
Característiques específiques
Per això la investigació ha permès classificar cada tipus de plor i atribuir-li unes característiques determinades. Així doncs, han descobert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador. En canvi, el plor d'angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals.
El plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d'atenció és molt semblant, encara que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en el que es presenti.
Risc neurològic
El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. "L'objectiu final de l'estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més", ha dit Paltrinieri.
