Els humans són responsables de l’extinció de 1.430 espècies d’aus, segons un estudi

Els humans són responsables de l’extinció d’unes 1.430 espècies d’aus, el doble del que es pensava fins ara, segons un estudi en què ha participat el Centre d’Investigació en Ecologia i Aplicacions Forestals (Creaf).

L’estudi, publicat a la revista Nature Communication i basat en models matemàtics, descobreix la magnitud real de les extincions globals provocades pels humans, amb les implicacions que comporta per la crisi de biodiversitat actual, segons ha informat aquest dimarts el Creaf en un comunicat.

Un equip d’investigació liderat pel Centre per a l’Ecologia i la Hidrologia del Regne Unit (UKCEH), amb la participació del Creaf, ha utilitzat models estadístics per calcular quantes extincions d’aus sense descobrir hi podria haver hagut al llarg de la història humana moderna, des de fa 130.000 anys.

Fins ara, les observacions i els fòssils mostraven que des del final del Plistocè -quan els humans van començar a expandir-se pel món-, s’han extingit unes 600 espècies d’aus, el 90 per cent en illes habitades per persones.

Les espècies desaparegudes van des de l’icònic Dodo de Maurici fins al Gavote gegant de l’Atlàntic Nord, però també hi ha exemples més propers: ocells de les Canàries com la garsa de mar negra, i de les Balears, com el rascló d’Eivissa.

L’equip d’investigació ha utilitzat les dades de les extincions que sí que es coneixen i els ha extrapolat per determinar quantes espècies més podrien haver-se extingit si l’esforç de documentació hagués estat tan gran a la resta del món com el de Nova Zelanda.

Nova Zelanda és l’únic país del món on es creu que la fauna d’aus anterior a l’arribada de l’ésser humà està plenament documentada, amb restes ben conservades de tots els ocells que hi vivien. 

Quant a les dades a Espanya, fins ara estaven documentats tres extincions de les Balears -totes a Eivissa- i deu de les Canàries.

No obstant, el model matemàtic calcula que hi podria haver hagut tres extincions més a les Balears i vuit més a les Canàries que es desconeixen.

La investigació ha aportat informació sobre tres processos d’extinció massius, dels quals el més important correspon al que es va produir al segle XIV al Pacífic Oriental -incloent-hi Hawaii-, on es calcula una pèrdua de 570 espècies d’aus.

El segon correspon al que va succeir al segle IX aC per l’arribada de persones al Pacífic Occidental i que inclou les illes Fiji, mentre que el tercer és el que la Humanitat viu en l’actualitat, que va començar a mitjans del segle XVIII.

Des d’aleshores, a més de l’augment de la desforestació i la propagació d’espècies invasores, les aus han hagut de fer front a amenaces addicionals impulsades per humans, com el canvi climàtic, l’agricultura intensiva i la contaminació.

La previsió és que aquesta crisi en curs superi l’esdeveniment d’extinció del segle XIV, ja que hi ha el risc de perdre fins a 700 espècies addicionals d’aus en els propers anys.