Els insectes comuns estan desapareixent i no, no és cap bona notícia

Els insectes terrestres més comuns, essencials per a la biodiversitat, com els escarabats, les arnes i les llagostes són els més abundants, però també els que més ràpidament estan desapareixent, segons una investigació publicada aquest dimecres a Nature.

La investigació, que qüestiona la idea que els canvis en la biodiversitat d’insectes es degui a la desaparició de les espècies menys comunes, se suma així als recents senyals d’alarma sobre la dràstica pèrdua d’insectes que s’està produint a moltes parts del món. "Era obvi que calia estudiar aquesta qüestió", afirma Roel van Klink, autor principal de l’estudi i científic del Centre for Integrative Biodiversity Research (idiv) Halle-Jena-Leipzig (iDiv) d’Alemanya. "Havíem de saber si les observacions sobre els descensos en l’abundància total d’insectes diferien entre espècies comunes i rares, i com es traduïa això en canvis en la diversitat general d’insectes", explica.

Per a això, l’equip liderat per Van Klink va elaborar una base de dades sobre comunitats d’insectes a partir de dades recollides durant períodes d’entre 9 i 64 anys en 106 estudis. Per exemple, un estudi holandès sobre escarabats terrestres es va iniciar el 1959 i continua en l’actualitat.

Amb aquesta base de dades actualitzada, van confirmar que, en conjunt, els insectes terrestres d’aquests estudis decreixen un 1,5% cada any. Per entendre millor aquest patró, van comparar les tendències de les espècies en diferents nivells d’abundància i van descobrir que les més abundants al principi de la sèrie temporal eren víctimes d'un descens més acusat -del 8% anual-, mentre que les espècies més rares decreixien menys.

A més, l’estudi adverteix que les pèrdues d’espècies anteriorment dominants no es van compensar amb augments d’altres espècies, la qual cosa afecta tota la cadena tròfica i tots els ecosistemes. "Les xarxes tròfiques ja han d’estar modificant-se substancialment", adverteix van Klink. Les espècies comunes "són superimportants per a tot tipus d’altres organismes i per al funcionament general de l’ecosistema".

L’anàlisi mostra clarament que les espècies anteriorment abundants són les que més individus perden sistemàticament en comparació amb les espècies de menys abundants. Al seu torn, les espècies menys abundants i rares també tenen pèrdues, la qual cosa provoca descensos en el nombre d’espècies locals.

L’estudi va constatar una modesta disminució del nombre total d’espècies d’alguna cosa menys del 0,3% anual, que indica que, a més de les pèrdues significatives d’espècies comunes, algunes espècies rares s’estan extingint localment. 

Les que surten guanyant són les invasores que aconsegueixen establir-se amb èxit i que continuen sent localment rars i substitueixen altres insectes abans rars, però ocasionalment es tornen molt abundants. L’escarabat asiàtic invasor, ara comú ara a Europa, Amèrica i Sud-àfrica, és un exemple. Els autors creuen que cal continuar investigant per determinar les causes subjacents d’aquestes tendències, encara que creuen que l’impacte antropogènic, com el canvi climàtic i la urbanització, són els principals impulsors de la pèrdua de biodiversitat. "Sembla que els insectes estan rebent un cop més dur que moltes altres espècies a mesura que els humans continuen dominant el planeta", explica Jonathan Chase, autor principal de l’estudi i professor del iDiv.

Encara que els resultats de l’estudi són sorprenents, mostren tendències molt esbiaixades entre els insectes a Europa i Amèrica del Nord i, per tant, no han d’interpretar-se com un fenomen global. "Els patrons que observem podrien ser el millor escenari per quantificar l’impacte real de les persones sobre els insectes", conclou|acaba Chase.