El núvol tòxic i la lava no arribaran a nuclis poblats a Islàndia, segons els experts

Les prediccions dels experts després de l’erupció del volcà a Islàndia apunten que ni la lava ni el núvol tòxic de diòxid de sofre no afectaran nuclis de població durant els propers dies.

L’erupció del volcà ha estat de tipus "fisural" -no en un sol con- i ha assolit una longitud de gairebé quatre quilòmetres de llarg, localitzats a la península de Reykjanes, al sud-oest del país i a uns quatre quilòmetres de la localitat de Grindavik, el municipi poblat més pròxim al lloc on s’estan produint les erupcions.

Els models de predicció utilitzats pels organismes islandesos i que son replicats per alguns dels centres d’investigació volcànica i sismològica espanyols revelen com el núvol de diòxid de sofre generat pel volcà es va desplaçar durant la passada matinada en direcció sud i sud-est i posteriorment va girar cap al nord i nord-oest, cap a l’Atlàntic Nord i allunyant-se dels nuclis poblats, entre ells la capital Reykjavík.

El vulcanòleg Raúl Pérez, de l’Instituto Geológico y Minero de España del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IGME-CSIC), ha observat a EFE que les parts més tòxiques d’aquest núvol, on s’acumulen fins 9.000 micrograms de diòxid de sofre per metre cúbic, no s’han atansat a les poblacions.

Raúl Pérez ha incidit, en línia amb les argumentacions que utilitzen els experts islandesos, que el volcà ha "trencat" en una de les millors ubicacions de l’illa per a això, ja que l’esquerda s’ha obert en un lloc allunyat de nuclis de població, perquè la mateixa topografia del terreny fa molt previsible el camí que seguirà la lava i perquè el règim de vents a la zona fa previsible que aquests "núvols" s’allunyin de l’illa.

L’Instituto de Geociencias (IGEO) dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) ha replicat també a la xarxa social X un model en el qual s’aprecia sobre el mapa el comportament previsible de les colades de lava fins el 25 de desembre, i no s’aprecia tampoc que aquestes colades hagin d'afectar nuclis poblats.

Aquest model es basa que el flux de lava era de 300 metres cúbics per segon a l’inici de l’erupció, encara que va ser disminuint fins arribar a un equilibri d’uns 30 metres cúbics de lava per segon.

Els experts d’aquest centre d’investigació han insistit que l’erupció d’aquest volcà no té res a veure amb la de l’Eyjafjallajökull el 2010, que va tenir un gran impacte sobre l’espai aeri europeu a causa de la gegantina emissió de cendres a l’atmosfera.

L’IGEO ha recordat que erupcions "fissurals" ja s’han repetit a la península islandesa de Reykjanes el 2021, en 2022 i també el mes de juliol passat.

Com en aquestes ocasions, l’erupció d’ahir no té res a veure amb la de 2010, ja que aquesta nova fissura no es localitza, com aquella, sota una glacera, pel que no es produirà la fusió de gel i un augment de gasos que sí que augmentarien l’explosivitat i la fragmentació de magma en cendres, expandint-se -com en 2010- per l’atmosfera.

Les emissions en directe de les càmeres instal·lades als voltants del volcà mostren com ha decrescut la magnitud de l’erupció amb el pas de les hores, i encara que el volcà continua emetent colades ja gairebé no s’aprecien en aquestes càmeres.