Les gavines dispersen bacteris resistents a antibiòtics en ciutats

Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han determinat en un estudi que les gavines urbanes poden dispersar bacteris zoonòtics i resistents a antibiòtics en entorns urbans, informa l’ICM en un comunicat aquest dimecres.

La revista 'Science of the Total Environment' ha publicat els resultats del treball en el qual han avaluat la presència de bacteris patògens en les gavines de pota groga que viuen a la ciutat de Barcelona: han capturat i analitzat un total de 129 individus.

Els resultats mostren la presència d’Escherichia coli resistent a antibiòtics en el 14% de les gavines mostrejades i una baixa prevalença de Campylobacter jejuni i Listeria monocytogenes, però no han detectat ni Yersinia enterocolitica ni Salmonella spp, tots bacteris que poden tenir implicacions per a la salut de les persones.

Una altra de les conclusions de l’estudi és que les gavines immadures poden dispersar patògens a distàncies molt més grans que les adultes: les primeres es poden desplaçar fins a 167 quilòmetres, mentre que les segones arriben, de mitjana, 53 quilòmetres.

D’altra banda, els resultats de l’estudi mostren que les fonts ornamentals en primer lloc, i els equipaments escolars en segon, són els espais més visitats per les gavines en les àrees urbanes.