Les persones hipocondríaques tenen més risc de mort que les que no ho són

Les persones que són hipocondríaques tenen un risc més elevat de mortalitat, principalment per causes prevenibles particularment per suïcidi, que les persones que no són hipocondríaques, segons assenyala un estudi suec publicat en 'Jama Network'.

En aquest estudi de cohort aparellat a nivell nacional suec de 4.129 persones amb un diagnòstic d’hipocondria i 41.290 persones demogràficament aparellades sense hipocondria, aquells amb un diagnòstic d’hipocondria tenien una taxa de mortalitat significativament més gran que les seues contraparts sense hipocondria i un risc 84 per cent major de mortalitat per totes les causes en comparació amb les persones de la població general.

La hipocondria, també coneguda com a trastorn d’ansietat per la salut, és un trastorn psiquiàtric prevalent caracteritzat per la preocupació persistent per tenir-ne un o més trastorns físics greus i progressius. La preocupació va acompanyada d’una hipervigilància i una interpretació catastròfica dels signes corporals, la qual cosa dona lloc a una conducta repetitiva i excessiva de control i recerca de tranquil·litat o a una evitació desadaptativa.

Els símptomes són clarament desproporcionats i causen malestar i deteriorament significatius. Es creu que la hipocondria està greument infradiagnosticada a causa que els professionals de la salut no la reconeixen ni la prenen seriosament de manera adequada, així com a les connotacions negatives associades amb l’etiqueta diagnòstica.

Tanmateix, com a símptoma, l’ansietat per la salut és molt prevalent en els entorns d’atenció sanitària i s’associa amb un ús substancial dels recursos sanitaris. La hipocondriasi es considera àmpliament com un trastorn crònic, amb una baixa probabilitat de remissió sense tractament especialitzat.

La població de l’estudi va incloure persones que van viure a Suècia en qualsevol moment entre 1997 i 2020 a l’edat de sis anys o més diferenciant entre aquelles que havien rebut un diagnòstic d’hipocondria en aquesta data i les que no.

Després de l’anàlisi, es mostra que la majoria de les persones amb hipocondria (85,7%) analitzades havien rebut almenys un altre diagnòstic psiquiàtric en la seua vida, principalment trastorns relacionats amb l’ansietat i depressius, en comparació amb 8213 persones en el grup sense hipocondria (19,9%).

Les persones amb un diagnòstic d’hipocondria tenen un risc de mort per suïcidi més de quatre vegades més gran en comparació amb les persones de la població general. "Fins on sabem, el risc de suïcidi en aquest grup no s’havia quantificat prèviament. Una revisió sistemàtica va concloure que els intents de suïcidi poden ser menys freqüents entre les persones amb hipocondria que entre les persones sense ella, encara que els estudis inclosos van tenir limitacions metodològiques," assenyalen els autors.

Davant d’aquesta conclusió, els investigadors adverteixen que els metges han de ser conscients que les persones amb hipocondria corren el risc de morir per suïcidi, especialment si tenen antecedents de depressió i ansietat en la seua vida.

A més, les dades revelen que les persones amb hipocondria tenen un risc més elevat de mort per causes tant naturals com no naturals en comparació amb les persones sense hipocondria. Entre les causes naturals de mort, les més comunes són les malalties del sistema circulatori, les malalties respiratòries i els "símptomes, signes i troballes clíniques i de laboratori anormals no classificades en una altra part".

Així mateix, els riscos de mort per totes les causes i per causes naturals van ser més grans entre les persones que van rebre un diagnòstic per primera vegada en entorns hospitalaris en comparació amb les persones que van rebre un diagnòstic per primera vegada en entorns ambulatoris, la qual cosa suggereix que els pacients amb símptomes més greus o complexos que requereixen hospitalització tenen més probabilitats de morir. El risc de mort per causes no naturals no va ser significativament diferent entre els grups, possiblement a causa del poder estadístic limitat.

Aquestes troballes il·lustren una paradoxa: les persones amb hipocondriasi tenen un risc més elevat de mort malgrat els seus temors generalitzats de la malaltia i la mort. A més, la majoria de les morts podrien classificar-se com potencialment evitables.

Descartar els símptomes somàtics d’aquests individus com imaginaris pot tenir conseqüències nefastes. S’ha de fer més per reduir l’estigma i millorar la detecció, el diagnòstic i l’atenció integrada adequada (és a dir, psiquiàtrica i somàtica) per a aquestes persones.