Despoblació i creixement: així ha variat la població de la província de Lleida en els darrers 20 anys

En vint anys han passat moltes coses. L’any 2003 l’atenció mundial se l’emportaven les operacions dels Estats Units a l’Iraq, que van acabar amb la caiguda de Saddam Hussein. Era l’any del clam del No a la guerra, i de la foto dels tres de les Azores: Bush, Blair i Aznar. Va ser l’any d’acomiadar Jordi Pujol, políticament parlant. El seu successor, Artur Mas, guanyava les autonòmiques catalanes però no aconseguiria la majoria absoluta. Maragall seria el nou president de la Generalitat amb Carod Rovira donant-li la clau. Aquell 2003 moria Floquet de Neu i el príncep Felip presentava la que seria la seva dona i futura reina, Letizia Ortiz.

A Lleida va venir el Rei Joan Carles a estrenar la nova línia de l’AVE, i s’inauguraven la variant sud de la ciutat i la nova passarel·la que creuava el riu entre els Camps Elisis i la rambla Ferran. Començaven les obres del Segarra-Garrigues i Isidre Gavín manava a la Diputació de Lleida mentre el Caprabo Lleida jugava a l’ACB. Ha plogut molt des de llavors, tot i que darrerament menys del que ens agradaria.

Ha canviat també la població de la nostra província, que ha passat de 377.000 habitants el 2003 als 450.000 actuals. Però no tot aquest creixement ha sigut equitatiu i igual en tot el territori. Mentre algunes poblacions han arribat a duplicar la població, com Alcarràs o Torrefarrera, d’altres n’han perdut de forma ininterrompuda. És el cas de la majoria de municipis del sud de les Garrigues i de l’Urgell (Juncosa, Bellaguarda, Bovera, Verdú, Guimerà...), i de la part central de Lleida (Baronia de Rialb, Bassella, Organyà...). Els municipis de la Franja, els de l’Eix de l’autovia i la majoria de l’Alt Pirineu, han vist augmentada la seva població.

La ciutat de Lleida, al seu torn, ha passat en 20 anys dels 118.000 habitants als 143.000 actuals.

En el següent mapa podreu veure la diferència. En tons vermells, els municipis que han perdut població. En verd, en canvi, els que n’han guanyat. Com més fort sigui el color, més gran és al guany o la pèrdua.