DEMOGRAFIA NAIXEMENTS
Un terç dels nadons nascuts el 2022 a Lleida són de mare estrangera
El percentatge es dispara a la Segarra a causa del volum de migrants a Guissona
Un de cada tres nadons nascuts el 2022 a les comarques lleidatanes és de mare procedent d'un altre país, un percentatge que es replica en el conjunt de Catalunya i mostra un canvi de paradigma demogràfic. La natalitat continua a la baixa i el 2023 els naixements van marcar la pitjor xifra de les dos últimes dècades a Lleida.
Les xifres de naixements a Catalunya constaten el nou perfil demogràfic a causa de l’envelliment de la població i la caiguda de la natalitat, amb registres que no repunten els d’abans de la crisi sanitària provocada per la covid-19. Fa anys que les estadístiques mostren que els creixements de població es deuen a l’arribada de ciutadans estrangers, la qual cosa es trasllada a les xifres de naixements.
D’aquesta forma, segons les dades d’Idescat, un terç dels nadons nascuts el 2022 a les comarques lleidatanes són de mares estrangeres. Concretament el 36,5% del total, un percentatge que ja es va registrar el 2021 i s’ha mantingut estable l’última dècada. Aquest ha estat el cas també del Jacob, el primer lleidatà nascut aquest 2024, en un part que va tenir lloc a la Seu d’Urgell. Per comarques destaca el cas de la Segarra, amb el percentatge més alt de Catalunya en naixements amb mares estrangeres, el 52,8%. Es tracta d’una comarca en la qual la població immigrant suposa el 28,12% del total, xifra que fa vint anys era del 4,5%. Cal tenir en compte que Guissona és el municipi amb el percentatge més alt de Catalunya, ja que la meitat de la població té origen estranger. L’Urgell se situa com la segona comarca catalana amb un percentatge més alt de nounats de mare estrangera, amb el 43,8% del total, i el Pla d’Urgell ocupa el tercer lloc, amb el 42,9%. A la cua es troba l’Alta Ribagorça, amb un 17,6% de nounats de mares procedents d’altres països el 2022. Quant als municipis catalans de més de 20.000 habitants, Lleida ciutat ocupa el lloc 21 del rànquing, liderat per Salt (Girona), amb el 36,8%.Les estadístiques indiquen que la taxa de natalitat de les dones procedents d’altres països és dos vegades i mitja superior a la de dones nascudes a Espanya. Les dones estrangeres que van tenir fills el 2022 eren dos anys i mig més joves que les espanyoles. Pel que fa a les primerenques, entre les que procedien d’altres països l’edat es va situar en els 29,13 anys i en les espanyoles, en els 32,42 anys. Aquest canvi demogràfic també es pot veure en l’evolució de la taxa de fecunditat. Entre les estrangeres és de 44,18 naixements per cada mil dones i entre les espanyoles, de 28,37. Ha baixat en ambdós casos els últims deu anys.
Girona, amb el 37,9%, la província catalana amb un registre més alt
Les dades de l’Idescat mostren que Girona és la província catalana amb un percentatge de naixements més alt per part de mares estrangeres. El 2022 el percentatge es va situar en el 37,87%, més d’un punt per sobre de la província de Lleida i cinc que en el conjunt de Catalunya (32,67%). En el cas de Tarragona, els nens i nenes nascuts el 2022 de mares estrangeres van representar el 33% del total i a Barcelona, el 31,57%. El 2022, van nàixer 56.316 nadons, un 2,3% menys en relació amb l’any anterior. Dos de cada tres nadons (37.959) són de mare espanyola i van caure un 3,9% mentre que un de cada tres (18.423) és de mare estrangera i van augmentar un 1,1%.
Natalitat a la baixa el 2023 amb la pitjor xifra en dos dècades
Les últimes xifres de natalitat indiquen una tendència a la baixa el 2023 amb la pitjor xifra a Lleida en dos dècades. Segons la dada provisional de l’INE, fins a l’octubre del 2023 havien vingut al món 2.582 nens i nenes a les comarques lleidatanes, 128 menys respecte al mateix període del 2022 i 355 menys si es compara amb l’any abans de la pandèmia. El 2022, les comarques lleidatanes van registrar 3.232 naixements, la xifra més baixa des del 2000. La taxa de fecunditat a la província es va situar en els 34,96 naixements per cada mil dones davant del 43,91 del 2012. L’edat mitjana de les primerenques va ser de 30,62 anys el 2022 davant dels 29,16 del 2000.