Com intervenir perquè els més petits facin un bon ús del mòbil

Després de la celebració del Dia de Reis, és necessari tenir en compte les recomanacions dels Reis Mags per a aquells nens i adolescents a qui han regalat un mòbil.

Primer han ensenyat les famílies a entendre la tecnologia perquè el seu fill no accedeixi “de zero a cent al món digital”, els han alliçonat sobre els seus riscos i els han obligat a preguntar-se sobre el perquè d’aquest obsequi.

La recent proposta del Ministeri d’Educació per limitar encara més el mòbil en els centres educatius i algunes iniciatives de famílies i professors en aquesta línia reflecteixen que “hi ha una preocupació general i això és positiu; vol dir que no estem del tot convençuts o conformes amb l’escenari actual”, explica a EFE Cristina Gutiérrez, de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

Després de l’arribada de Melchor, Gaspar i Baltasar, l’experta de ciberseguretat per a menors afegeix que cada família és “un món i hi pot haver molts motius perquè Reis sigui el moment en què el fill rep aquest regal, però l’ideal és que hi hagi un objectiu o una finalitat (que recolzi la seua adquisició), no fer-ho per una convenció social.”

“Potser necessita el mòbil perquè comença a fer trajectes sol i és una manera de comunicar-se, però a casa es deixa de banda per fer els deures i a una determinada hora s’apaguen totes les pantalles, incloses les dels adults”, assenyala Gutiérrez, que treballa en projectes de sensibilització, formació i assessorament per promoure l’ús segur i responsable d’internet entre nens i adolescents, famílies, educadors i professionals de la infància.

El primer que han de fer els pares i les mares és preocupar-se per conèixer la tecnologia, perquè han de tenir “un paper actiu en l’educació digital, crear un clima de confiança perquè en les converses familiars s’abordi el tema de la tecnologia i, lògicament, marcar límits i normes”.

Amb aquesta finalitat, Gutiérrez recomana els organitzadors digitals, que són panells o taulers on es marquen els compromisos d’ús dels telèfons, des de les edats més primerenques fins a les més avançades, i ampliar-lo a altres dispositius i videojocs.

En primer lloc, cada membre de la família haurà de deixar per escrit el temps màxim d’ús del mòbil, tablet, consola o ordinador i especificar els espais on es pot utilitzar, evitant dormitoris, zones d’estudi i banys (millor les àrees comunes).

Fixar un temps màxim ajuda a crear un hàbit digital saludable i sempre ha d’ajustar-se a la finalitat de la connexió i la maduresa de l’usuari/a.

També és positiu establir un horari de connexió i detallar situacions en les quals és millor desconnectar -dinars, temps d’estudi, treball o descans-, així com establir límits en la seguretat a la xarxa -per exemple, no pujar fotos a xarxes socials sense supervisió o demanar permís abans d’instal·lar una nova app.

Segons Gutiérrez, “cada nen és un món i quan li regalem un mòbil hem de sospesar la seua maduresa i personalitat. No és el mateix un nen reflexiu, temperat i responsable a nens que, sense ser millors ni pitjors, són més impulsius i l’atenció la tenen en mil coses. Allà hem de tenir clars els objectius per als quals volem la tecnologia”.

A més, “són unes edats que coincideixen amb unes etapes de desenvolupament molt importants en les quals TIC poden ser fantàstiques per estimular moltes destreses i habilitats, però això ha de partir d’un pla” previ.

D’allà la importància d’informar-se de les múltiples mesures de seguretat que ofereix el mateix dispositiu o la infraestructura que hi ha a casa.

“Quan parlem de risc hem de tenir en compte el que veuen, per exemple, continguts sense filtrar que poden ser inapropiats; com els utilitzen -a través de wi-fis o dispositius sense actualitzar que multipliquen la possibilitat d’una infecció per virus o els fan més vulnerables atacs d’enginyeria social; i vigilar les seues xarxes de contactes per evitar els abusos” de terceres persones.

Hi ha moltes opcions de seguretat i privacitat en les aplicacions o en els controls dels pares que permeten anar confeccionant filtres per bloquejar continguts concrets; per supervisar les persones que poden contactar amb els teus fills, controlar els temps o impedir que rebin comentaris amb determinades paraules. “Així aconseguim que arribin al món digital pas a pas, no n’entren d’una forma de zero cent”.