El 2023 va ser l'any més càlid al món des que hi ha registres

El 2023 va ser l'any més càlid al món des que hi ha registres, ha confirmat aquest dimarts el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, que atribueix l'escalfament global principalment als gasos d'efecte hivernacle.

La temperatura mitjana global de l'any passat va ser de 14,98°C, és a dir, 1.48°C per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). D'aquesta manera, la pujada de la temperatura s'aproxima al límit de seguretat de 1,5° que va marcar els Acords de París. 

De fet, el programa Copernicus ha alertat que en els pròxims mesos es podria sobrepassar temporalment aquesta línia vermella. El centre europeu veu "probable" que la pujada anual de la temperatura sigui superior als 1,5° quan es registrin les temperatures de gener o febrer.

Si bé això no significa que s'excedeixin els límits dels Acords de París, perquè es refereixen a períodes d'almenys 20 anys en què se supera aquest increment mitjà de temperatura, des de Copernicus avisen que els registres d'aquest 2023 estableixen un "precedent terrible".

"El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l'any més càlid registrat, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període preindustrial", assegura Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.

A partir de juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, amb juliol i agost batent els màxims rècords. A Catalunya l'any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). Però només es posiciona per darrere del 2022 i, per tant, segueix la tendència mundial.

La línia vermella: 1,5ºC

En els Acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar mantenir l'increment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials i intentar limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global de 1,5º comporta riscos per als sistemes naturals i humans, però si s'aconsegueix no sobrepassar aquest límit, es podria contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre altres conseqüències.

L'IPCC ja va alertar que probablement l'escalfament global serà de 1,5º entre el 2030 i el 2052 si continua augmentant la temperatura al ritme actual. Tanmateix, les concentracions de gasos contaminants continuen a l'alça, segons Copernicus.

El 2023, un any "insòlit"

El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus va començar a detectar al juny els primers signes d'un any "insòlit". L'agument de la temperatura global de l'aire es va situar per sobre dels 1,5° respecte als nivells preindustrials durant diversos dies seguits. No era la primera vegada que passava, però sí en aquesta època de l'any. Mesos després, la tendència es confirmava: les anomalies de temperatura diàries superiors als 1,5 °C es van convertir en un fet habitual, fins al punt que gairebé el 50% dels dies del 2023 la temperatura estava per sobre del nivell de 1850-1900 en més de 1,5º.

L'alta temperatura de l'aire ha anat vinculada a les altes temperatures de la superfície dels oceans. Tot i que el fenomen meteorològic d'El Niño va contribuir a aquestes oscil·lacions, des de Copernicus asseguren que per si sol "no explica tot l'augment de les temperatures de la superfície de l'oceà a escala mundial el 2023". Així, apunten als gasos d'efecte hivernacle com a "principal factor a llarg termini per a les altes temperatures".

Escalfament per la contaminació

Malgrat les crides per combatre el canvi climàtic, la contaminació continua en augment. Les concentracions de gasos d'efecte hivernacle el 2023 van assolir els nivells més alts mai registrats a l'atmosfera, segons ha constatat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Per al 2023, l'estimació anual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni és de 419 ppm, i per al metà de 1902 ppb. Si bé la taxa d'augment del metà va ser inferior a la dels darrers tres anys, la taxa d'augment del diòxid de carboni va ser similar a l'observada en els últims anys.

Per a Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic, totes aquestes dades rècord registrades són "un testimoni dramàtic" de l'evolució del clima per l'activitat humana. "Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i utilitzar les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur", defensa el físic.

Segons Nacions Unides, les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle s'han de reduir un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030 per frenar l'escalfament global a 1,5° aquest segle. Per ara, la concentració de gasos contaminants continua marcant rècords.