Desmuntant el mite del 'blue monday'

El 2005 el psicòleg Cliff Arnall va determinar quin seria el dia més trist de l’any a través d’una fórmula que tenia en compte diferents factors com el clima, els deutes adquirits durant les festes, el temps transcorregut des de Nadal o la motivació respecte als propòsits plantejats per a l’any. Aquest dia seria el tercer dilluns del mes de gener, que aquest 2024 correspon al dia 15.

La suposada fórmula que Arnall va utilitzar per calcular el dia més tristes de l'any és 1/8C+ (D-d) 3/8xTI MxNA, on la C fa referència al clima, la D als deutes contrets durant les festes, d són els diners que cobrarem a final de gener, T és el temps que ha passat des del Nadal i I és el temps que ha passat des de l’últim intent de deixar un mal hàbit. A més, M són les motivacions que encara ens queden i la NA representa la necessitat d’actuar per canviar tots els factors negatius que envolten les nostres vides.

La comunitat científica va rebutjar aquesta formulació en considerar que era incompatible amb qualsevol mètode científic. Malgrat això, el terme s’ha popularitzat i estès arreu del món i és utilitzada per a multitud de campanyes de màrqueting creades específicament per a aquest dia de l’any en què s’aprofita per enviar missatges motivacionals.

Campanya publicitària?

En realitat, l’estudi d’Arnall l’havia pagat l’agència de viatges Sky Travel i no era res més que una campanya de publicitat que buscava fomentar els desplaçaments vacacionals en un mes en què hi ha poques persones que allotgin en la seua ment tal intenció. D’aquesta forma, van apostar per aquesta fórmula en la qual se sumaven i restaven termes com el clima, la motivació o els diners que es té en la coneguda com a ‘costa de gener’. Avui dia múltiples empreses continuen utilitzant el  blue monday per fer campanyes de màrqueting.

Hi ha alguna cosa de veritat en la fórmula del Blue Monday?

Encara que no creguem en la fórmula per determinar que el tercer dilluns de gener és el dia més trist de l’any, la veritat és que alguna cosa hi ha després del Nadal que predisposa molta gent a la tristesa. Alguns apunten al clima: cal tenir en compte que un 15% de la població pateix metereosensibilitat,  un trastorn afectiu estacional que provoca forts canvis d’humor amb l’arribada del fred. Així, les persones que pateixen metereosensibilitat, veuen afectat el seu estat d’ànim els dies més freds d’hivern, que a Espanya solen caure en aquestes dates.

A més del clima, la barreja de factors com el final de les vacances de Nadal, la pujada de gener, no anar a les rebaixes, el primerenc incompliment dels propòsits d’any nou poden fer-nos més sensibles i susceptibles, però evidentment, això no té perquè concretar-se un sol dia i no és en absolut vàlid per a tothom.