Descobreixen un nou tipus de gens que predisposen al càncer

Un estudi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), en col·laboració amb investigadors coreans, proposa un nou tipus de gens de predisposició al càncer i suggereix més mecanismes d’acció per als ja coneguts. Es coneixen un centenar dels anomenats gens de predisposició al càncer (CPGs, per les seues sigles en anglès). La probabilitat de desenvolupar un càncer és més gran en qui hereta determinades variants alterades d’algun d’aquests gens. "Però aquests cent gens només expliquen un 10 per cent dels casos de càncer. La gran majoria dels altres casos pot estar relacionat amb mutacions que desconeixem", ha explicat Solip Park, cap del Grup de Genòmica Computacional del Càncer en el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). Trobar aquestes altres variants alterades ajuda a la detecció primerenca i a desenvolupar tractaments que contrarestin el seu efecte.

Per descobrir-les, Park va decidir delimitar la recerca en un grup amb un perfil genètic fàcilment identificable: persones portadores de gens que, quan estan alterats, donen lloc a una malaltia hereditària. Són malalties monogèniques –es produeixen per l’alteració d’un sol gen–, com la distròfia muscular o la malaltia de Gaucher –per la qual s’acumulen greixos en diverses cèl·lules–. Per tant, Park, juntament amb col·laboradors de diverses institucions de Seül (Corea del Sud), ha descobert 103 gens en els quals les alteracions que causen malalties monogenètiques sovint coexisteixen amb altres alteracions que predisposen el càncer.

En l’estudi es va verificar que les persones amb mutacions de malalties monogenètiques hereditàries en aquests 103 gens també presentaven més quantitat de mutacions implicades en càncer que el grup de control, de persones sanes. Algunes d’aquestes mutacions s’associen a tipus específics de càncer, com a carcinoma de cèl·lules renals, limfoma no Hodgkin de cèl·lules B, adenocarcinoma de mama i medul·loblastoma; d’altres, amb la propensió al càncer en general. Així doncs, els autors proposen en el seu estudi publicat en 'Genome Medicine' que "aquests 103 gens les mutacions dels quals poden causar malalties mendelianes poden comportar-se també com a gens de predisposició al càncer".

En la seua investigació analitzen també com les variants defectuoses d’aquests gens promouen la progressió dels tumors i causen altres malalties, i apunten a diversos mecanismes d’acció, com distorsions del metabolisme cel·lular o de la resposta immune. Alguns són mecanismes no previstos fins ara en càncer, per la qual cosa els autors destaquen la necessitat d’aprofundir en ells. Han analitzat amb més exhaustivitat el gen PAH –conegut perquè algunes de les seues mutacions ocasionen la malaltia rara hereditària fenilcetonuria, que dificulta l’assimilació de proteïnes i aspartam–. Ho van seleccionar perquè presentava la quantitat més grans de variants susceptibles de donar lloc a diversos tipus de càncer i han descobert la seua relació amb el carcinoma de cèl·lules escatoses de pulmó, tumors del teixit hepàtic, així com amb altres malalties i amb un retard en el creixement.