Les persones que viuen a la ciutat s’alimenten millor que als pobles

Les persones que viuen a la ciutat s’alimenten millor i tenen hàbits més saludables que els dels pobles, segons conclou una tesi doctoral amb les respostes de 18.000 participants, que a més indica que els residents al nord tenen una nutrició més adequada que les de la costa mediterrània.

Elena Sandri, professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universidad Católica de València (UCV), ha dut a terme una investigació per a la seua tesi doctoral sobre l’estil de vida i perfil alimentari de la població jove adulta (de 18 a 45 anys) d’Espanya en el que han participat més de 18.000 persones i que podria tenir versions futures a Xile i Itàlia.

En tractar-se d’una investigació descriptiva de la realitat, no existeixen dades que aportin una raó científica per a aquestes diferències, indiquen des de l’UCV aquest dilluns, i afegeixen que, no obstant, la professora s’atreveix a plantejar alguns factors que potser explicarien els resultats del seu estudi.

"Podria ser perquè les ciutats concentren una població més jove dins del segment d’edats que hem investigat, a més de ser més activa", assenyala per afegir que a les grans localitats "és més fàcil trobar una àmplia gamma d’establiments que ofereixen productes alimentaris variats i de qualitat, i hi ha més accés a centres esportius, gimnasos i professionals que ajuden amb l’exercici físic o amb la nutrició".

Una altra de les variables incloses en el treball ha estat la localització. Segons les dades obtingudes, la zona que presenta una nutrició més saludable és el nord d’Espanya, la qual cosa ha sorprès aquesta experta "ja que es tendeix a pensar, més aviat, que la zona mediterrània hauria de ser al primer lloc d’aquesta escala, en posseir més superfície més destinada als productes de l’horta." Però no és així i per això la professora vol continuar investigant "per descobrir el perquè d'aquesta diferència territorial".

Nivell d’estudis davant el nivell econòmic

Respecte a les variables de tipus social, la investigació apunta que "un nivell d’ingressos més elevat i un nivell educatiu més alt comporten, en general, un estil de vida més saludable, o el que és el mateix, millor nutrició i hàbits de descans".

També assenyala que el nivell d’estudis influeix més que l’econòmic en les "decisions nutricionals" dels espanyols i, en aquest sentit, la professora de l’UCV explica que ara duu a terme una nova recollida de dades que ha afegit preguntes que ajudin a discernir "també hi ha una diferència nutricional entre els qui han estudiat una carrera universitària de la branca de les ciències de la salut i els qui no ho han fet".

Els resultats de la investigació indiquen, al contrari, que les persones amb menys estudis i menor nivell d’ingressos realitzen més esport i són menys sedentaris: "Potser aquest resultat respon que eles feines menys qualificades tenen un horari fix, en general".

El sexe i l’edat també influeixen

Els resultats de la investigació mostren que els homes consumeixen més alcohol que les dones però que fan més esport i dormen millor que elles. Segons Sandri, "cuidar els fills, fins i tot despertar-se a la nits per atendre’ls, encara recau una mica més en la dona, tot i que aquestes tasques es comparteixin cada vegada més amb l’home".

"Un altre factor que podria explicar aquesta diferència en el descans nocturn es troba en la psicologia de la dona, que tendeix a pensar més en certes qüestions, a fer-li més voltes al capdavant, a preocupar-se més pels fills, sobretot a partir de certa edat", afegeix aquesta experta.

Respecte a l’edat, les persones adultes tenen millors hàbits nutricionals que els joves, encara que la qualitat del seu descans és pitjor, realitzen menys activitat física i són més sedentàries.

A més, segons l’estudi, resulta més saludable viure i menjar en companyia, sobretot en família, que fer-lo en solitud: "Quan un menja sol està menys motivat per cuinar, fins i tot té més buida la nevera. L’estructura familiar, en canvi, ordena els nostres horaris i estils de menjar".

Segons explica la professora de l’UCV, juntament amb la segona difusió de l’estudi amb nous ítems a explorar ha posat en marxa uns altres dos projectes d’investigació, que ja tenen el vistiplau del comitè d’ètica, per repetir a Itàlia i a Xile l’estudi realitzat a Espanya.